1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="a6xptpb6bI"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/sota-les-onades/">Sota les onades</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/sota-les-onades/embed/#?secret=a6xptpb6bI" width="600" height="338" title="«Sota les onades» — Ibbycat" data-secret="a6xptpb6bI" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17749-05-7.jpg412500No hi ha cap mena de dubte: Sota les onades és un àlbum, perquè explica una història i aquesta es narra essencialment amb els recursos del llenguatge visual. Perquè les imatges són imprescindibles per entendre la narració. Sota les onades és un molt bon àlbum. Les poques paraules que hi apareixen són uns diàlegs puntuals, precisos. L’absència d’una veu narrativa permet al lector viure les escenes com un espectador i, gràcies a la composició de les imatges, des del punt de vista dels tres protagonistes. Els autors marquen molt bé el ritme de lectura i dirigeixen magníficament la nostra mirada. Juguen perfectament amb la seqüenciació de les escenes (ara a doble plana, ara en pàgines simples, ara en vinyetes), amb els plans i les perspectives. Per comprovar-ho, us proposem que llegiu l’àlbum com si fóssiu càmeres cinematogràfiques, que intenteu identificar-ne la col·locació i seguiu el ritme, ara accelerat, ara pausat, amb què es gravaria l’acció. La història que narren Martí i Salomó és molt completa i proporciona moments de tot tipus: alegres, tristos, inquietants, sorprenents, terribles, tendres… No desvelarem aquí ni el tema ni l’argument, i tampoc parlarem dels diferents debats que pot obrir, perquè són molts. Però us recomanem que primer el llegiu sols i després compartiu amb altres el perquè de cada paraula, de cada actitud, de cada objecte, de cada emoció que provoca… Per cert, dir que un llibre és un àlbum no implica que sigui una «obra valuosa». Simplement, és descriure’l com una modalitat de llibre. A Catalunya se’n fan pocs, d’àlbums. Abunden els relats il·lustrats, i això no s’ha d’entendre tampoc com un «adjectiu qualificatiu despectiu». Els que estimem les narracions visuals ens alegrem de tenir un àlbum com aquest, de qualitat i fet a casa. MARTÍ, Meritxell Xavier Salomó Flamboyant