1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="hMRu0hMTTZ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/sweet-sixteen/">Sweet Sixteen</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/sweet-sixteen/embed/#?secret=hMRu0hMTTZ" width="600" height="338" title="«Sweet Sixteen» — Ibbycat" data-secret="hMRu0hMTTZ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9975-859-6.jpg185272Algunes vegades, poques, les lleis van per davant dels hàbits i costums de la gent. Quan això es dona, el conflicte de convivència entre els membres d’una societat pot acabar esclatant. I així va passar als anys cinquanta del segle XX, quan la segregació racial als Estats Units era una realitat, fins que el Tribunal Suprem va prendre una de les decisions més importants de la història social d’aquell país: declarar inconstitucional la segregació racial a les escoles públiques. La doctrina «separats però iguals» ja no tenia raó de ser. A partir d’aquest punt de partida, la francesa Annelise Heurtier (Villefranche-sur-Saône, 1979) ens ofereix un relat en primera persona d’una de les autèntiques heroïnes que van trencar aquell perjudici racial: la Molly, una de les nou persones negres que es van atrevir a integrar-se en un institut al costat de dos mil cinc-cents blancs disposats a impedir-ho. Com a contrapunt de la mirada de la noia negra que ha de sentir-se insultada, gairebé vexada en tot i per tot, l’autora ens posa la narració d’una noia blanca, la Grace, la típica animadora d’equip de tantes pel·lícules americanes, a qui també li és necessari un procés de reflexió per trencar un hàbit clarament discriminatori. I és que posant de costat la vida dels uns i dels altres l’autora aconsegueix que el contrast encara sigui major i el lector construeixi el seu propi relat. Una lectura a tenir molt en compte seixanta anys després dels fets relatats. L’obra manté el bon nivell de la col·lecció Horitzons de Nandibú –el primer títol va ser El mar i la serp, de Paula Bombara, on s’afrontava la persecució de les dictadures sud-americanes–, el segell per a joves lectors de la casa lleidatana Pagès Editors. Esperem que aquest bon nivell es mantingui en properes entregues. HEURTIER, Annelise Pagès Editors