<?xml version="1.0"?>
<oembed><version>1.0</version><provider_name>Ibbycat</provider_name><provider_url>https://www.ibbycat.cat/es/</provider_url><author_name>Webico</author_name><author_url>https://www.ibbycat.cat/es/author/webico/</author_url><title>Tami, el maquinista - Ibbycat</title><type>rich</type><width>600</width><height>338</height><html>&lt;blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="5wWXRm0PHB"&gt;&lt;a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/tami-el-maquinista/"&gt;Tami, el maquinista&lt;/a&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/tami-el-maquinista/embed/#?secret=5wWXRm0PHB" width="600" height="338" title="&#xAB;Tami, el maquinista&#xBB; &#x2014; Ibbycat" data-secret="5wWXRm0PHB" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;script&gt;
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&amp;&amp;d.addEventListener&amp;&amp;"undefined"!=typeof URL&amp;&amp;(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&amp;&amp;!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i&lt;o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i&lt;a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&amp;&amp;(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3&lt;(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r&lt;200&amp;&amp;(r=200),s.height=r):"link"===t.message&amp;&amp;(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&amp;&amp;n.host===r.host&amp;&amp;l.activeElement===s&amp;&amp;(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r&lt;s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
&lt;/script&gt;
</html><thumbnail_url>https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-120808-4-1.jpg</thumbnail_url><thumbnail_width>656</thumbnail_width><thumbnail_height>765</thumbnail_height><description>Tami &eacute;s un jove que excel&middot;leix en la seva feina. Sempre compleix les normes del cap de maquinistes i rep els elogis dels passatgers. Un dia, per&ograve;, la locomotora que condueix surt de la via, i all&ograve; que descobreix li fa replantejar la vida. &nbsp; El conte de N&uacute;ria Parera (Barcelona, 1972) funciona com una par&agrave;bola on f&agrave;cilment ens podem identificar amb en Tami. L&rsquo;autora ens convida a seguir els nostres somnis, a explorar tots els camins i ser protagonistes de les nostres vides. Potser no rebrem la medalla dels nostres superiors, ni l&rsquo;elogi del p&uacute;blic, per&ograve; viurem amb llibertat i en pau amb nosaltres mateixes. &nbsp; La veu narradora descriu les accions i els pensaments d&rsquo;en Tami amb un to positiu i ple d&rsquo;esperan&ccedil;a, per&ograve; sense entrar en judicis. &Eacute;s cert que el missatge &eacute;s molt evident, per&ograve; Parera &eacute;s h&agrave;bil i ho compensa, al meu entendre, amb dues bones decisions. Per una banda, el llibre ofereix diferents capes de lectura, des de l&rsquo;aventura pura i dura de l&rsquo;infant fins a, per exemple (i m&rsquo;encanta!), l&rsquo;evid&egrave;ncia que no nom&eacute;s hi ha vida m&eacute;s enll&agrave; de la feina sin&oacute; que els nostres superiors no sempre ens diuen la veritat. I per altra banda, l&rsquo;autora decideix no tancar el conte. Aquest final obert ens encoratja, per&ograve; no ens enganya assegurant que transitar pels marges &eacute;s un cam&iacute; f&agrave;cil i segur. &nbsp; Una part important del m&egrave;rit del llibre el trobem en la posada en escena, tant en la feina acurada d&rsquo;edici&oacute; com en el treball de Dani Torrent (Barcelona, 1974), un il&middot;lustrador que ens sorpr&egrave;n amb nous registres. Nom&eacute;s comparant les guardes d&rsquo;inici i final ja podem adonar-nos de quin &eacute;s el joc de formes i colors que utilitzar&agrave; per dibuixar l&rsquo;evoluci&oacute; del protagonista: des del hieratisme i foscor de la jaqueta amb tots els botons cordats, fins a la lluminositat del personatge somiador que tanca la hist&ograve;ria. &nbsp; Entremig, cada doble p&agrave;gina funciona com una l&agrave;mina que descriu molt fidelment all&ograve; que explica el text, centrant-se molt en la figura d&#x2019;en Tami, que inevitablement, i no s&eacute; si &eacute;s buscat, ens fa pensar en en Jim Bot&oacute; i la locomotora Emma. &nbsp; A la web de Babulinka&nbsp;i&nbsp;en alguns articles de&nbsp;premsa&nbsp;podeu con&egrave;ixer&nbsp;l&rsquo;origen d&rsquo;aquest conte il&middot;lustrat i del prop&ograve;sit tan lloable i necessari que el va fer n&eacute;ixer: normalitzar la pres&egrave;ncia de protagonistes plurals que esdevinguin referents per als nostres infants.&nbsp; En la nostra cr&iacute;tica no ens hem volgut centrar en aquest fet perqu&egrave; creiem que el valor literari i pl&agrave;stic del llibre va molt m&eacute;s enll&agrave;, i que, ben mirat, aquesta podia ser la millor manera de comen&ccedil;ar a normalitzar la situaci&oacute;.&nbsp; Aix&ograve;, i fer-lo circular per escoles i biblioteques com el que &eacute;s, una aventura inici&agrave;tica de creixement.&nbsp; PARERA, N&#xFA;ria Dani Torrent Babulinka</description></oembed>
