1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="9VcmxeqPBw"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/tap/">Tap!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/tap/embed/#?secret=9VcmxeqPBw" width="600" height="338" title="«Tap!» — Ibbycat" data-secret="9VcmxeqPBw" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-15975809.jpg506800«Tap!» vol dir «sí». «Tap, tap!» vol dir «no». Aquesta és la conclusió a què arriba l’Elvira, una mossa d’esquadra que atén una trucada telefònica, feta des d’un mòbil, que no és possible localitzar. Amb paciència i professionalitat i amb moltes preguntes i molts «tap, tap» de resposta, l’Elvira acaba per deduir on és i qui és la nena, qui pot haver-la capturat i què ha de fer per rescatar-la. Tot l’interrogatori té un ritme trepidant. El lector participa fins i tot sense voler-ho en les preguntes de l’Elvira i en el seu procés de deducció. Ara bé, el llibre té cent vint-i-nou pàgines i l’interrogatori en dura més de vuitanta. És difícil que un jove lector assumeixi tantes pàgines sense informació o amb la informació molt dosificada. No és fins a la pàgina 86 que es formula un resum de la situació. És clar que en això consisteix la intriga i la tensió, però la capacitat d’inferència dels nostres lectors és sabut que és ben escassa. A la segona part el to i el ritme canvien i tenim la impressió d’estar veient una sèrie televisiva de policies i malfactors amb protagonistes del país: el president de la Generalitat, dos consellers i un telenotícies. Corrupció policial, xantatge al govern, ridícul dels governants, morts i ferits en el rescat… Potser no són les circumstàncies més adequades, per més que podrien ser reals. Una novel·la de gènere –rapte, policia, violència, rescat, morts i ferits– amb una nena de protagonista que la converteix (?) en una novel·la per a nois i noies d’entre deu i dotze anys. PRATS, Lluís Pep Brocal Animallibres