1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="h03pzITUVf"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/taxi-mec-mec/">Taxi Mec-Mec!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/taxi-mec-mec/embed/#?secret=h03pzITUVf" width="600" height="338" title="«Taxi Mec-Mec!» — Ibbycat" data-secret="h03pzITUVf" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18690-27-3.jpg300365Travessant la ciutat, un taxi amb gust novaiorquès es mou amunt i avall mentre els passatgers s’amunteguen com poden a l’interior: el director general, el lladre, la mestra, la senyora embarassadíssima i, fins i tot, la banda de música. No n’hi cabran més! O potser sí? Els més insòlits i diversos personatges s’acumulen en aquest vehicle i a les pàgines de Taxi Mec-Mec!, una mena d’homenatge a la cabina dels germans Marx en forma d’àlbum i una alenada d’aire fresc en el panorama de l’edició il·lustrada. El text de Stéphane Servant, divertit i esbojarrat, és qui marca el ritme d’una lectura deliciosament traduïda per Teresa Duran que demana celeritat. Aquesta és una història per llegir a correcuita, sense encantar-s’hi, no sigui cosa que perdéssim el taxi o, pitjor encara, que no hi poguéssim pujar. Tot i això, que no us enganyi l’estructura acumulativa, la cantarella de la narració oral i l’aparent to infantil del relat. Aquest és un conte per a petits, però també per als més grans, que a més de gaudir d’un text ple d’humor descobriran també altres capes de conversa; què me’n dieu del clam de les obreres, per exemple? D’altra banda, l’estil naïf i desemboirat, la vistositat i la fluorescència dels colors i el traçat expressiu de les il·lustracions d’Élisa Géhin fan més atractiva aquesta atropellada ruta en taxi, que s’enceta amb unes guardes sorolloses que inciten a pensar en la bullícia del trànsit i en les presses de la ciutat amb què s’inicia aquesta història. Finalment, un gran esclat gràfic i la sorpresa d’un desplegable ens portarà cap a un final esbalaïdor en el qual poder descansar, per fi, després de tanta correguda i des d’on se’ns convida a posar en pausa la vida amb els peus en remull. SERVANT, Stéphane Duran, Teresa Géhin Barrett