1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="vHXFXhrFUg"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/temps-de/">Temps de haikus</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/temps-de/embed/#?secret=vHXFXhrFUg" width="600" height="338" title="«Temps de haikus» — Ibbycat" data-secret="vHXFXhrFUg" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/APJ_23_24_Coberta_A_9_TempsHaikus-scaled.jpg15362560A Temps de haikus Santaeulàlia aconsegueix presentar-ne un bon recull, i no és fàcil ja que conceptualment es tracta d’una expressió pròpia d’una cultura forana com la japonesa. Inevitablement, se’n perden alguns aspectes, com la plasticitat de la tipografia japonesa, tan exòtica a ulls occidentals. En aquests haikus, però, trobem un bri de l’esperit original amb textos transgeneracionals disposats per al gaudi de tothom. Assolir l’abstracció pot ser una tasca àrdua, i no tant per la nostra poca capacitat com per la càrrega de condicionants que ens imposem, que tenen a veure amb l’errònia concepció que, a més quantitat d’alguna cosa o major virtuosisme, més qualitat de l’obra artística. L’autor s’allibera d’aquest pes per crear textos subtils i rics en llenguatge. I així també ho fa Luciano Lozano amb les seves il·lustracions, que ressalten, a parer meu, quan el fons del paper es mostra imperiós sobre una petita il·lustració. Cal destacar les imatges que apareixen fora de camp o tallades per la pàgina, que ens fan sentir que ens trobem davant d’un moment efímer en el temps i l’espai. En aquest sentit, el seu art final digital es recolza en pinzellades ràpides de traç negre, a manera del pinzell japonès, que apareix i desapareix omplint les formes amb colors que, ajudats pel color sípia del fons, adopten un to apagat. Dobles pàgines o pàgines senceres s’intercalen per generar ritme, deixant que el text es mogui lliure i amb prou espai. El volum inclou una petita guia per entendre i crear les nostres pròpies obres. Sense resultar carregós, al contrari, aquest annex resulta de gran ajuda. Com que no se’ns ha anunciat de la seva presència i la trobem en arribar al final, no ens condiciona la lectura, i resulta motivador per intentar crear les nostres pròpies obres. El recull forma part de la col·lecció «Akipoeta», que aposta per una edició reflexionada on fons i forma s’ajuden per generar un tot coherent. Text, imatge, materials i format s’acosten tot el que es pot a la sensació artesanal de l’autoedició. No ho explicaré millor que Glòria Gorchs quan presentava la col·lecció en la crítica de Sota les pedres, que podeu llegir aquí.