1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="9bKjayrKfE"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/temps-de-fred-temps-de-calor/">Temps de fred. Temps de calor</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/temps-de-fred-temps-de-calor/embed/#?secret=9bKjayrKfE" width="600" height="338" title="«Temps de fred. Temps de calor» — Ibbycat" data-secret="9bKjayrKfE" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9979-680-2.jpg562800De poemaris infantils sobre les estacions meteorològiques se n’han publicat a cabassos. Només a tall d’exemple, podem citar, per la seva actualitat, Laberint roig (2020), de Ramon Besora, recentment ressenyat per Pep Molist (vegeu-ne l’excel·lent crítica aquí). En el cas que ens ocupa, Lola Casas, escriptora i mestra mataronina, mostra al jove lector, en un magnífic exercici de tècnica en usar el vers lliure no subjecte a cap rima, les bondats de la calor i el fred, dues sensacions que poden provocar enuig i alegria alhora. La lectura del poemari de Casas farà que el lector no senti tremolins ni tampoc suï, sinó que els seus versos l’ajudaran a valorar, en la seva mesura, els arbres despullats quan ja arriba la tardor i l’agost canicular després del solstici d’estiu. Aquest poemari és un llibre capicua excel·lentment editat per Editorial Mediterrània. Els seus versos els protagonitza la natura, personatge universal. Quan Casas vol parlar de les estacions dominades pel fred, trobem el sol mandrós, el vent humit, la pluja, les nits llargues i el pit-roig mascle «que reclama l’atenció amorosa / d’una possible parella». Quan cal referir-se a la calor, orenetes –«ballarines alades del cel»–, granotes, grills i l’aigua lliscosa emanen una frescor que encomana el goig de viure. Menció a part mereixen l’enciam, l’escarola, els tomàquets, pebrots i cebes… que conformen una amanida d’estiu la mar de saborosa o, en paraules de Casas, són «un batec de la terra / en el fons acollidor i amable d’un plat». La bellesa de la metàfora no pot ser més eloqüent. Les il·lustracions de Gibet Ramon donen encara més valor a aquest poemari: sobre un fons blanc i nítid, destaquen els tolls blaus de l’hivern i la síndria intensament vermella de l’estiu. Sens dubte, un poemari ben construït i curosament editat. CASAS PEÑA, Lola Gibet Ramon Editorial Mediterrània