1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="JqN3l4VJJm"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/testare-esperant/">T’estaré esperant</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/testare-esperant/embed/#?secret=JqN3l4VJJm" width="600" height="338" title="«T’estaré esperant» — Ibbycat" data-secret="JqN3l4VJJm" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16716-57-9.jpg526800Aina Li (1999) va escriure la seva primera novel·la, El noi del bus (Fanbooks, 2015), quan tenia quinze anys, i va rebre una molt bona acollida per part del públic adolescent. El seu segon llibre té tots els números per tornar a repetir l’èxit del primer. Quin és el secret? A T’estaré esperant Aina Li posa per escrit, ens agradi o no, un dels somnis més íntims de moltes adolescents: que el cantant del grup de moda internacional entri a la seva vida i pengi una foto a l’Instagram dient que són parella. «Tres mil likes» en pocs minuts són un bé molt preuat per a molts dels nostres joves. L’autora té, doncs, dues cartes molt bones a favor seu: una carrera per endavant encara molt llarga i un públic adolescent fidel que ha sabut guanyar-se des d’un inici. L’Aina té un blog, és activa a les xarxes socials, lectora de novel·la juvenil i molt propera a tots aquells lectors que busquen conversar amb ella. Ara bé, des del punt de vista de la crítica literària, més enllà del que pugui ser un fenomen més o menys exitós, ens toca parlar d’algunes mancances que té l’obra. D’entrada ens trobem amb un argument que, potser per allò que dèiem del somni adolescent, peca d’una extremada innocència. La mare de la protagonista és totalment absent i només apareix per firmar un contracte que deixa la seva filla en mans d’una despietada discogràfica, tot i saber que l’han enredada des del principi. Falta, doncs, credibilitat argumental, més profunditat en els personatges i una mica més de tensió narrativa perquè la història no sigui tan plana i previsible. L’obra sembla que vol ser una crítica a «l’enganyós món de la fama», però de fet acaba sent tot el contrari: vestir-se per a les sessions fotogràfiques, entrevistes als programes de moda, esquivar els paparazzi i festes amb famosos, tot un somni ben glamurós. De totes maneres, com ja dèiem en El noi del bus, el títol, la tipografia i els colors de la portada i els paratextos són molt clars i donen les pistes suficients per saber quina mena d’obra tenim a les mans i si és la lectura que busquem. LI, Aina Fanbooks