1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="ZOnj7TvAi0"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/tho-dire-cantant/">T’ho diré cantant</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/tho-dire-cantant/embed/#?secret=ZOnj7TvAi0" width="600" height="338" title="«T’ho diré cantant» — Ibbycat" data-secret="ZOnj7TvAi0" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9883-967-8.jpg566774Tot en aquest llibre, des del mateix cognom de l’autor a la coberta, ens delata que és diferent. Jordi Folch (Reus, 1961) es canvia el cognom per Folck, en referència a l’estil de música. I és que aquest llibre ens ofereix un material molt poc habitual al nostre país: un musical amb moltes possibilitats de ser representat en els cursos més alts de les escoles. I per fer-ho més creïble, a més, ens inclou al final un annex on trobareu les partitures de les principals cançons, compostes per un rosari d’autors com Lau Noah, Israel Durán o Oriol Guinovart, entre d’altres. Tot comença quan un dia el pare i la mare de l’Ilai (bé, només el pare) decideixen partir peres i continuar cadascú la vida pel seu cantó. I aquesta notícia agafa l’Ilai tan d’imprevist que es queda sense veu, literalment. Després de veure diferents especialistes, fins i tot de ser visitat per un «metge» que l’obliga a ingressar en un centre psiquiàtric, l’Ilai reprèn la seva comunicació parlada mercès al cant, a la facilitat extrema per dir allò que vol dir tot enllaçant versos acompanyats de cançons, textos improvisats que l’editorial ha tingut l’encert de remarcar en vermell per fer-ne més patent i fàcil la lectura. La història acaba sent una comèdia musical sobre l’afany de superació i el valor de l’amistat que inclou dinou cançons perquè qui ho vulgui en faci un bon festival de fi de curs. He de dir que a mi els musicals sempre m’han molestat força. Però potser perquè mai els havia trobat en format de lectura, ja que aleshores, i aquí rau la virtut de l’autor, un s’adona de com de necessàries, lligades i coherents són les cançons enmig d’aquesta història. S’ha de felicitar l’editorial per la iniciativa, que tanta falta feia a la nostra llengua, i que esperem que no sigui una flor d’estiu. Un relat animat, i mai més ben dit, que us farà venir ganes de portar-lo a escena. FOLCK, Jordi Leo Flores Publicacions de l'Abadia de Montserrat