1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Yy9Dxd4nEZ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/toc-toc-2/">Toc-Toc!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/toc-toc-2/embed/#?secret=Yy9Dxd4nEZ" width="600" height="338" title="«Toc-Toc!» — Ibbycat" data-secret="Yy9Dxd4nEZ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17165-65-9.jpg800530«On és el meu os?», pregunta una nena en arribar a casa seva. La protagonista viu a la planta baixa d’un edifici i, després de buscar per tot arreu, decideix visitar els veïns per preguntar-los si han vist el seu peluix. Atenció: Abans de seguir llegint, us advertim que aquest text conté espòilers. Per gaudir plenament de les sorpreses que ofereix el llibre, us recomanem que abans el llegiu i rellegiu. Amb una estructura repetitiva, la nena puja un pis, truca a la porta dels apartaments i els pregunta pel seu amic: «És aquí el meu os?», «Has vist el meu os?», Teniu aquí el meu os?», etc. Els habitants dels vuit apartaments –amants dels llibres, de les plantes, de les tradicions japoneses i d’altres interessos més o menys extraordinaris– no poden ajudar la nena, que haurà de pujar fins al terrat per trobar el seu company. En cada apartament, però, animals i objectes animats s’afegiran a la recerca. Un cop trobat l’os, feliç i contenta, la nena baixarà les escales i els amics que l’han acompanyat es quedaran als seus pisos respectius. Així d’avorrits poden sonar els arguments de bons àlbums. Com Bona nit, goril·la, de Peggy Rathmann o L’Angelina surt a fer un tomb, de Pat Hutchins –per posar només dos exemples d’estructures reiteratives on el pes narratiu recau en el canal visual–, Toc-Toc! també necessita una lectura d’imatges ben atenta. A més a més d’oferir una narració gràfica ben rica, el llibre de Takahashi –editat originàriament per Tara Books– és excepcional per la seva formalització. Es tracta d’un desplegable ben original que recolza i marca el ritme de lectura, pala a pala, pis a pis, tram d’escala a tram d’escala… Un cop estès, resulta una imatge global de tot l’edifici, que combina la visió de raigs X dels pisos amb la vista sencera de les escales. Un fantàstic i ben sorprenent exemple de com el format està al servei de la narració. TAKAHASHI, Kaori Alicia Izquierdo García mtm