1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="n7DRXDehw0"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/tot-sol-a-la-ciutat/">Tot sol a la ciutat</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/tot-sol-a-la-ciutat/embed/#?secret=n7DRXDehw0" width="600" height="338" title="«Tot sol a la ciutat» — Ibbycat" data-secret="n7DRXDehw0" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/Totsolalaciutat-scaled.jpg16432560David Nel·lo ens planteja, amb aquesta novel·la guanyadora del 41è Premi El Vaixell de Vapor, una situació amb molt de potencial: en Dante es desperta en una Barcelona on no hi ha ningú, ni a casa ni als carrers, i intenta descobrir què ha passat. Els llocs que apareixen al llarg de la història afavoreixen la immersió del lector que coneix la ciutat. El punt de partida promet un relat d’intriga i tensió, amb referències a obres i personatges de la literatura d’aventures, tot i que algunes es repeteixen amb tanta insistència que acaben resultant redundants. L’estructura en capítols curts, amb títols i petites il·lustracions que anticipen el que vindrà, afavoreix una lectura àgil. A mesura que avança la història, el gran misteri inicial —per què Barcelona està deserta i què ha passat amb la gent— queda en segon pla i la narració deriva cap a la vida quotidiana del protagonista, amb un to cada vegada menys tens, i es converteix en una aventura de supervivència que va perdent força. La coberta i les guardes, amb les misterioses bombolles verdes, creen una atmosfera inicial encertada. Les il·lustracions interiors, en canvi, no sempre acompanyen el to de la novel·la, com en el cas del Leo, representat ben diferent de com el descriu el text. El final trenca amb tot el que s’havia anat construint. No desvelarem res, però és una d’aquelles resolucions que et deixen descol·locat, tot i que acaba donant sentit a algunes incongruències que anaven apareixent pel camí i que durant la lectura costaven d’encaixar. Un tancament que costa d’acceptar després de tot el que s’ha viscut. David Nel·lo Cristina Losantos Cruïlla