1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="U7h1judc3s"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/tremolaran-les-ones/">Tremolaran les ones</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/tremolaran-les-ones/embed/#?secret=U7h1judc3s" width="600" height="338" title="«Tremolaran les ones» — Ibbycat" data-secret="U7h1judc3s" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-489-2605-2.jpg140140Dins de la fornada de la novel·la històrica, que ja fa una dècada que dura, es té una certa flaca per les narracions de pirates, personatges que creen una certa complicitat entre els joves. És per això que no ens estranya que a partir d’un fet històric, l’atac del pirata Dragut a Cullera la nit del 25 de maig de 1550, Ximo Cerdà (València, 1975) teixeixi una atapeïda trama a l’entorn d’un heroi popular que va néixer d’aquella feta. La narració malauradament pateix d’un inici dens, feixuc, on els detalls dels referents històrics, amb un deix de didactisme, no deixen entreveure l’autèntica història d’aventures que trobem a partir de la segona part, quan els protagonistes inflen les veles per anar fins a Pollença. Malauradament, a més, no s’ha tingut cura de conservar les variants dialectals, tant en l’escriptura de l’autor, on hi manquen expressions i lèxic propi dels seus orígens, com en el parlar de la gent de les illes o del valencià de Cullera, cosa que empobreix el relat i provoca que el lector confongui personatges. I és que fins i tot el pirata parla en català occidental! CERDÀ, Ximo Barcanova