1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Yi71Illczc"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/tres-colps-en-la-nit/">Tres colps en la nit</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/tres-colps-en-la-nit/embed/#?secret=Yi71Illczc" width="600" height="338" title="«Tres colps en la nit» — Ibbycat" data-secret="Yi71Illczc" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9026-399-0.jpg507800Una tradició de iaies, que vincula tres cops immotivats, sobtats i nocturns amb una mort propera, serveix perquè l’Emi, una nena no tan petita, es faci preguntes sobre la fi de l’existència. Els tres co(l)ps en la nit de sant Pasqual serveixen de pretext perquè (Pasqual) Alapont introdueixi la mort en un relat per a nens i nenes de quart de primària. L’autor és prou hàbil per parlar-ne clarament, sense tremendismes però també sense obviar res, i sempre, això sí, amb un discurs fàcil de seguir per als possibles lectors. La previsible angoixa queda diluïda gràcies al fet que els adults parlen de la mort a requeriment de la nena, i també gràcies a determinats tombs argumentals humorístics. Els infants volen saber, i no és lícit enganyar-los o edulcorar-los la realitat. Segurament, al marge de la intriga, que es manté ben dosificada mitjançant la brevetat i l’agilitat del relat, la lectura del llibre servirà per crear un clima que permeti parlar del tema a l’aula. Clar i valencià. I això quedarà recollit en la guia didàctica que previsiblement elaborarà l’editorial. Les il·lustracions, sòbries i alhora expressives, són el contrapunt adient a les mateixes característiques del text. ALAPONT, Pasqual Javier Lacasta Llácer Bromera