1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="dLj80U4b2L"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ubu/">Ubú</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ubu/embed/#?secret=dLj80U4b2L" width="600" height="338" title="«Ubú» — Ibbycat" data-secret="dLj80U4b2L" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-261-4676-2.jpg793800Un dia, l’Ubú es va menjar el Rei. I vet aquí que així es va convertir en el monarca d’aquell país. Però tenia tanta gana, i tanta fam de poder, que va devorar també, un per un, tota la resta d’habitants del regne. I, quan ja no hi va quedar ningú, va explotar. Així, per fi, tot va tornar a la normalitat. Tanmateix, passat el temps, tothom s’havia oblidat la història del rei golafre –bé, tothom excepte el contacontes, que des d’aleshores s’encarrega de recordar Ubú i el perill de callar i mirar cap a una altra banda mentre qui té o tenia l’autoritat n’abusa. «No hi ha res millor que els relats per a infants, quan la intencionalitat és que els més grans l’entenguin també.» Jérôme Ruillier es reafirma en aquesta opinió personal per enlluernar de nou els seus lectors, aquesta vegada amb una adaptació d’Ubú rei, l’obra d’Alfred Jarry. Tot i el repte que suposa adaptar aquest text dramàtic per als més petits, el resultat és tan sorprenent com seductor, ja que aconsegueix captar i amplificar l’acidesa d’aquesta obra mitjançant unes il·lustracions potents i una narració aparentment senzilla que exposa sense complexos la moralitat de la peça teatral. Ubú es presenta, doncs, com un àlbum valent per reflexionar sobre el poder, l’individualisme i la importància de la memòria històrica. Després de Quatre petites cantonades de no res, i amb una estètica esquemàtica basada també en la simplicitat de les formes, l’abstracció dels personatges i els colors purs que alhora ens fa pensar en altres autors clàssics, com ara Leo Lionni, cal celebrar que Jérôme Ruillier torna a delectar-nos amb una obra que desafia les propostes més convencionals i s’escapa del corrent editorial dominant. RUILLIER, Jérôme Ruillier Joventut