1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="1h1f9AoyGa"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ulls/">Ulls</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ulls/embed/#?secret=1h1f9AoyGa" width="600" height="338" title="«Ulls» — Ibbycat" data-secret="1h1f9AoyGa" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-942842-5-0.jpg487581Per a què serveixen els ulls a qui hi pot veure? I què passa quan algú no té aquestes eines extraordinàries? Segons Han Yun-jeong, periodista sud-coreà, Ulls no només ens apropa a la visió com un do preciós i com una clau que ens obre la porta d’aquest món, sinó que remarca que la vida sense visió és també un do, que ens permet fer tasques molt més sensibles i difícils amb els altres sentits i la capacitat cognitiva. Originalment editat a Corea del Sud i mereixedor del Bologna Ragazzi el 2013 per a llibres de ficció, Ulls també és un llibre de no-ficció en la mesura que, com en altres de l’autora, hi ha subjacent un desig d’explicar una realitat de manera pedagògica i descriptiva. És, alhora, un petit reportatge sobre la visió i la ceguesa. L’autora ja havia guanyat el premi el 2011 amb A house of the mind: Maum, un àlbum de poesia visual en què demostrava la seva capacitat de construir llenguatge a partir del llibre. Els dibuixos, al centre de cada doble pàgina, creaven un efecte tridimensional jugant amb l’angle que fem amb el llibre mig clos. A Ulls, Chmielewska fa de cada full un rostre, on retalla dos forats ovalats en forma d’ulls i escriu una frase enigmàtica. A través dels ulls veiem la pàgina següent, i allà, en les imatges completes que endevinàvem als ulls retallats, hi ha la resposta. Chmielewska continua exhibint solidesa conceptual amb el seu humil i laboriós enginy, amb la factura delicada i un xic freda de la pintura realista contemporània. Aplica la síntesi a la composició de textos i d’imatges, fins a dur el conjunt al límit de la nuesa, on esclata l’efecte poètic. No és una estratègia nova en ella, sinó una constant meritòria, com constant és la seva dedicació a temes de sensibilitat social, que fa que es tingui ganes de tornar als seus llibres. CHMIELEWSKA, Iwona Gisela Lara González Tramuntana Editorial