1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="L4iLu1FbR6"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-angel-a-linfern/">Un àngel a l’infern</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-angel-a-linfern/embed/#?secret=L4iLu1FbR6" width="600" height="338" title="«Un àngel a l’infern» — Ibbycat" data-secret="L4iLu1FbR6" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-96569-28-4.jpg140140L’Albert només té un somni: un germanet amb el qual compartir els jocs. I el somni es fa realitat quan el pare torna de Kosovo amb en Goran. Passada la primera sorpresa, en Goran és ben rebut tant per l’Albert com per la mare, tot i que no sabien res de la seva existència. Quan sembla que ja no hi ha impediments per a l’adopció, apareix en un centre d’acollida d’Euskadi una germana d’en Goran, que ell creia morta. Ningú no vol separar-los i acaben tots formant una família. Tot i que la història explica una realitat molt crua i la visió dels infants víctimes de la guerra, és una imatge escruixidora, la narració resulta freda, molt freda. La veu externa del narrador fa que les possibilitats d’implicació siguin escasses i que la història no commogui com hauria de commoure la tragèdia que explica. Els personatges infantils estan poc dibuixats, són només la seva circumstància: en un cas un nen que vol un germà i en l’altre dos infants víctimes d’una guerra. En canvi, els pares presenten un perfil més interessant. Fa la impressió d’haver «muntat» amb molta facilitat una història a partir d’un tema que hauria pogut donar molt més de si. FRANCH, Octavi Francisco Regordosa Ed. del Pirata