1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="CpZctWQOSI"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-bon-gos/">Un bon gos</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-bon-gos/embed/#?secret=CpZctWQOSI" width="600" height="338" title="«Un bon gos» — Ibbycat" data-secret="CpZctWQOSI" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-120808-3-4.jpg573800Un bon gos és un dels primers treballs de l’autora anglesa Farren Phillips, que se serveix de l’humor per plantejar temes que giren al voltant de la filosofia i la moral. El protagonista del llibre és un gos que reflexiona sobre què és ser bo i dolent, i si ell, com a gos, ha de preocupar-se d’aquestes coses o té dret a no tenir opinió: «Si pretenia fer una cosa DOLENTA i he fet una cosa BONA per casualitat… segueixo sent BO?», «Si es considera BO que un ésser humà faci caca dins de casa, per què es considera DOLENT que ho faci un gos?». Formalment és un llibre il·lustrat que juga amb múltiples composicions de la pàgina: vinyetes de diferents mides, imatges d’una o dues pàgines, il·lustracions a sang, figures tallades… Aquest dinamisme s’accentua amb la repetició constant de la figura aninotada del gos protagonista, que apareix en diferents mides, postures i expressions. I fins i tot, gràcies al collage amb gravats antics, el trobem transformat o acompanyant-se de personatges il·lustres i del món de l’art.   Potser alguns dels referents visuals i conceptuals poden exigir un lector més aviat adult, però en tot cas diria que l’objectiu del llibre no és pas arribar a resoldre el dilema moral plantejat. Un bon gos busca mostrar, a través d’una anècdota divertida, com a vegades les coses no són evidents, sinó que presenten diferents punts de vista, susciten un debat. Davant d’una acció hi pot haver posicions enfrontades, matisos i, fins i tot, pot ser que un mateix no tingui clara la seva posició.   El llibre, doncs, és una eina molt interessant per engegar converses amb infants, a casa o a l’aula, i per reflexionar sobre la importància, justament, de conversar i discutir sobre el sentit dels nostres actes.   PHILLIPS, Farren Carlos Mayor Babulinka