1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Bo0NZZdEyS"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-conte/">Un conte</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-conte/embed/#?secret=Bo0NZZdEyS" width="600" height="338" title="«Un conte» — Ibbycat" data-secret="Bo0NZZdEyS" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16804-54-2.jpg341400Després del «Hi havia una vegada…», en una doble pàgina en blanc que funciona com a escenari, apareixen uns personatges sense història. Ningú els ha donat instruccions, cap autor ha escrit el seu paper. I doncs què fan? Esperar. Esperar el conte. Amb aquest plantejament és fàcil endevinar l’homenatge que Marianna Coppo fa al Tot esperant Godot de Samuel Beckett (citat a la coberta) i als Sis personatges en cerca d’autor de Luigi Pirandello. Ens trobem amb un llibre molt teatral, que juga a la ficció dins la ficció, amb aquell toc absurd que, alhora que ens provoca un somriure, ens remou per dins. Fent real de nou aquella premissa del «menys és més», Coppo aprofita al màxim el blanc de la pàgina per situar-hi uns personatges, de forma i identitat indefinides, que davant el dubte decideixen esperar una ordre clara del que els toca fer. Només un dels personatges es rebel·la davant d’aquesta espera i, saltant cap a la pàgina esquerra, decideix començar a inventar la seva pròpia història.A poc a poc, doncs, les seves creacions aniran omplint de ficció i diversió el blanc dominant. A mesura que avança la situació el lector se sent d’alguna manera interpel·lat, no pas pel text, que és mínim, sinó pel plantejament, i no pot deixar de pensar a quin dels dos bàndols pertany o voldria pertànyer. De forma senzilla, fresca i subtil, mentre l’autora ens parla del procés de creació d’un conte, ens descobrim a nosaltres mateixos analitzant la nostra actitud davant la vida. En som espectadors o actors? Ens identifiquem amb els personatges passius i apàtics de la pàgina dreta? O ens convenç més l’alegria de viure dels que passen a l’acció? Com en els bons àlbums, l’autora aprofita els elements formals per enriquir l’obra. Per una banda, com vèiem, jugant amb el plec de la pàgina. Per l’altra, aconseguint l’efecte de llibre circular il·lustrant la coberta i la contracoberta com si fossin la carta que els personatges estan esperant. Una carta urgent, per cert. Potser és una indirecta perquè ja és hora que prenguem la iniciativa i comencem a actuar? COPPO, Marianna Lola Barceló Kalandraka