1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="d13NfZU3SJ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-dia-cada-un/">Un dia cada un</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-dia-cada-un/embed/#?secret=d13NfZU3SJ" width="600" height="338" title="«Un dia cada un» — Ibbycat" data-secret="d13NfZU3SJ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/5183_cobe.jpg622800Es podria afirmar sense risc d’equivocar-se gaire que Marianne Dubuc és una de les autores de literatura infantil actuals més unànimement aplaudides entre els adults mediadors, que anem veient com va publicant un títol de qualitat garantida rere l’altre, sempre dotats d’una tendresa que no embafa amanida amb un punt d’humor i unes il·lustracions delicades plenes de detalls. Un dia cada un no és una excepció a la norma. L’autora quebequesa, responsable del text i les il·lustracions, recupera el format de còmic per a primers lectors que ja havia utilitzat a Nina i Milo. Quatre personatges animals antropomòrfics —un os, una llebre, una tortuga i un ratolí— es troben un ou, i van tenint-ne cura un dia cada un fins que en surt un pollet, que es converteix en un amic més de la colla. Aquest senzill argument s’estructura de manera repetitiva, amb capítols que situen l’acció a casa de cadascun dels animalons hostes, la marcada personalitat dels quals farà que l’experiència del pollet sigui diferent cada dia. La història es clou amb l’emancipació del pollet, que fa rumiar tothom quan reclama tenir un nom propi més enllà del genèric de l’espècie. Els textos de Dubuc, senzills, de frases curtes i en lletra majúscula, són ideals per a la lectura acompanyada amb aquella mainada que comença a reconèixer lletres o per a la lectura autònoma dels que ja s’aventuren sols. La combinació de bafarades i veu narrativa, que explica l’acció en present també faciliten la comprensió. La composició de les pàgines va variant d’una a quatre vinyetes, amb una doble pàgina inicial i final que aporten el context espacial. Els interiors de les cinc cases, un escenari deliciós amb detalls distribuïts sobre un fons llis, porten el lector a badar. A més, s’hi inclouen altres picades d’ullet per a mainada atenta, com el regal per a la llebre que el ratolí porta en una escena i que apareix desembolicat en una altra. Dubuc, de la mà de Joventut i amb traducció de Raquel Solà, ens ha regalat un altre llibre per a primers lectors destinat a formar part de les biblioteques personals i escolars més exigents. DUBUC, Marianne Raquel Solà Marianne Dubuc Joventut