1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="PoEt3neC8l"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-dia-ple-de-sons/">Un dia ple de sons</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-dia-ple-de-sons/embed/#?secret=PoEt3neC8l" width="600" height="338" title="«Un dia ple de sons» — Ibbycat" data-secret="PoEt3neC8l" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-261-4632-8.jpg800527L’autora italiana Eva Montanari publica un llibre per als més petits que, malgrat jugar amb elements prou coneguts i repetits, es guanyarà segur un lloc en les bibliografies de la primera infància. L’autora ha unit en una història, senzilla però efectiva, molts dels aspectes més importants d’aquest moment vital de les famílies. Per una banda, ens parla del vincle mare-infant, com n’és de difícil per a la mare cocodril i el seu fill entendre la separació. Per altra banda, planteja la importància de les rutines i també el primer dia d’escola bressol. I, per arrodonir-ho, ho fa amb un text que juga amb la repetició i, sobretot, amb els sons i els sorolls que esdevenen els primers jocs lingüístics dels nadons. La il·lustració aprofita la doble pàgina del format apaïsat (23 x 15 cm) per presentar els personatges aïllats sobre taques color beix que fan la funció de vinyeta, cosa que permet a l’autora crear les diferents escenes seguint un ritme i establint un ordre narratiu. Els personatges, de línia clara però pintats amb un traç de llapis ràpid, s’acompanyen amb els elements justos per entendre les accions o l’escenari. La composició de text i imatges està molt pensada, accentuant la sensació d’aïllament, per exemple, quan el text separa la parella de cocodrils del conjunt de la classe. Per la mida, els fulls de cartró i les puntes arrodonides, és evident que el llibre s’ha pensat per ser manipulat pels infants. Però si abans han tingut un adult al costat que els hagi explicat la història a consciència, esdevindrà un d’aquells llibres que els infants remiren sols i s’autoexpliquen en veu alta. Les pessigolles fan hi hi. L’aigua fa xip-xap. La cremallera fa zzzip. Els cereals fan scrontx. Em costa seguir la pista bibliogràfica del llibre. Entenc, per la informació dels crèdits, que l’editorial Joventut l’ha traduït del volum anglès, publicat l’any 2018. A través de les xarxes trobo que en francès hi ha un altre llibre dels personatges, que juguen amb la mateixa idea dels sons, però a la platja. I pel segell «Col·lecció Què Fa el Cocodril?» que inclou l’exemplar que avui analitzem, interpreto que podrem gaudir de la resta de la sèrie. MONTANARI, Eva Teresa Farran Joventut