1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="zEfCE4A3OH"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-elefant-a-la-sala-destar/">Un elefant a la sala d’estar</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-elefant-a-la-sala-destar/embed/#?secret=zEfCE4A3OH" width="600" height="338" title="«Un elefant a la sala d’estar» — Ibbycat" data-secret="zEfCE4A3OH" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16698-93-6.jpg535800L’elefant del títol és una metàfora que al·ludeix a qualsevol tema que està a la vista, però que incomoda tant que tothom defuig parlar-ne. I la novel·la de Berta Dávila teixeix, amb calma i amb tots els matisos de gris necessaris, allò que senten (i normalment callen) els qui estimen algú que s’ha suïcidat. La Rosa, mare, esposa, treballadora aparentment normal (qui sap què vol dir aquest terme?), no decideix suïcidar-se, sinó tal vegada (i el matís és significatiu) deixar de patir per sempre. En cadascun dels capítols, encapçalats pel nom de qui monologa, ponderant cada paraula, cada record, cada sensació, amb tot el dolor imaginable (fills, marit, germà, amiga de l’ànima, metgessa…), es desgranen tot de circumstàncies al voltant de l’horror. El lector acabarà descobrint, privilegi que no està a l’abast de tots els personatges, la cicatriu oberta d’una antiga ferida, que, malgrat tot, no respon a la pregunta més dolorosa: per què? Les veus (mèrit de l’autora, però indubtablement també del traductor) traspuen sensibilitat, amor incondicional per la Rosa i, per damunt de tot, credibilitat. En relació amb el mateix tema, vam llegir en el seu moment el molt recomanable Els adeus del Jaguar. Per acabar, celebrem un cop més que puguem llegir en català una autora gallega de trajectòria consolidada, mereixedora del premi Jules Verne de literatura juvenil d’Edicións Xerais. DÁVILA, Berta Sebastià Portell Sembra Llibres