1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="dGX3mqavEp"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-fill-del-nostre-temps/">Un fill del nostre temps</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-fill-del-nostre-temps/embed/#?secret=dGX3mqavEp" width="600" height="338" title="«Un fill del nostre temps» — Ibbycat" data-secret="dGX3mqavEp" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-121463-2-5.jpg186271L’editorial Fonoll ha tingut l’encert de publicar per primera vegada en català les obres més conegudes d’Ödön von Horváth, que forma part de la generació d’autors en llengua alemanya d’entreguerres. Tant en Joventut sense Déu com en Un fill del nostre temps, publicada el 1938, hi apareix sense ser esmentat directament el règim nazi, que ja engreixava els mecanismes per dur a terme la seva sagnant obra. En el cas d’Un fill del nostre temps, el protagonista és un jove soldat que ha trobat en l’exèrcit una via per fugir de la pobresa material i espiritual en què es troba. Sotmès al dictat de la propaganda que li arriba, reprodueix els missatges que escolta per fer una defensa gens reflexiva de l’exèrcit i de la pàtria. Una ferida de guerra que el priva de seguir en actiu, el descobriment dels dubtes del seu capità i l’atracció per una noia apartada pel règim faran que vagi obrint els ulls a la realitat autèntica que l’envolta. Malgrat la distància en el temps, l’obra de Von Horváth és de plena actualitat per la seva crítica contundent als règims totalitaris, que aprofiten les èpoques de crisi per aconseguir el poder a través d’una propaganda tan atraient com alienadora. La història s’explica a través d’un estil molt personal, construït a base de frases curtes i directes, gairebé pròpies del registre teatral, que l’autor havia conreat abans de dedicar-se a la novel·la. De la mateixa manera, la narració en primera persona té un to fred i mancat d’empatia que lliga perfectament amb la personalitat del protagonista, un personatge buit i sense referents morals.  HORVÁTH, Ödön von Anna Soler Horta Fonoll