1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="I0pD9IqTd0"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-mag-de-terramar/">Un mag de Terramar</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-mag-de-terramar/embed/#?secret=I0pD9IqTd0" width="600" height="338" title="«Un mag de Terramar» — Ibbycat" data-secret="I0pD9IqTd0" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17925-20-8.jpg196300«L’illa de Gont, una única muntanya que s’alça fins als mil sis-cents metres per sobre del mar tempestuós del Nord-Est, és una distingida terra de mags.» Tot d’una i sense preàmbuls, Ursula K. Le Guin ens endinsa en l’univers màgic de Terramar. Un univers on la màgia està íntimament relacionada amb el llenguatge (els mags adquireixen el seu poder al conèixer els noms veritables de les coses) i que explorarem, en aquest primer llibre, de la mà d’en Ged, un petit amb dots màgics destinat a esdevenir un gran mag. Publicada per primer cop el 1968, Un mag de Terramar va ser la primera novel·la de fantasia on el protagonista és un jove que s’ha de formar. Amb en Ged entrem per primer cop a una institució d’ensenyament i aprenem els secrets de la formació d’un mag. Ursula K. Le Guin compon la seva primera obra de la saga com una veritable novel·la d’iniciació, perquè en Ged, a banda d’aprendre a ser un bon mag, ha d’aprendre, sobretot, a ser en Ged (com assenyalava la mateixa autora). I per fer-ho ha d’anar fins als confins de l’arxipèlag i enfrontar-se amb la seva pròpia ombra, en un viatge fosc i titubejant.  Ursula K. Le Guin va saber revitalitzar i revolucionar certes convencions molt lligades al gènere. Els seus mags són (per primera vegada també) de pell fosca, i la seva complexitat i ambivalència emanen de la intensitat que dona la joventut. Però el que més impacta de la fantasia de Le Guin és que a Terramar els perills, tot i semblar-ho, no solen ser externs i no se solucionen amb batalles èpiques o amb encanteris fastuosos, sinó amb la recerca, la saviesa i la perseverança. Felicitem Raig Verd per posar a les mans dels lectors en català una edició molt cuidada, amb una coberta i una maquetació exquisides –homenatge a la primera edició– amb una traducció que ha sabut treballar amb l’estil líric de Le Guin i amb un epíleg de l’autora que ens submergeix en el procés de creació d’una de les obres cabdals de la literatura juvenil contemporània. Esperem retrobar al seu catàleg tots els títols de la saga. «Els infants saben perfectament que els unicorns no són reals», afirmava Le Guin, «però també saben que els llibres sobre unicorns, si són bons, són reals.» Aquest és un d’aquests llibres.     LE GUIN, Ursula K. Blanca Busquets Agustín Comotto Raig Verd