1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="YB76pbGtAV"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-mon-per-guanyar/">Un món per guanyar</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-mon-per-guanyar/embed/#?secret=YB76pbGtAV" width="600" height="338" title="«Un món per guanyar» — Ibbycat" data-secret="YB76pbGtAV" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16666-46-1.jpg229343Quan el Cesc surt de casa per anar a tirar els fems, l’ascensor de casa en comptes d’aturar-se a la planta 0 ho fa a la –4. Allí una paperera que parla l’informa que ha anat a parar a un tram deforme de la realitat i que tot forma part d’un enigmàtic pla misteriós. A partir d’aquest conflicte inicial el Cesc es veu abocat a passar una aventura rere l’altra per aconseguir retornar a la seva vida normal d’adolescent jugador compulsiu de videojocs.  Joan Carles Ventura (València, 1978) s’endinsa una mica més en el món de la literatura infantil, en què es va estrenar amb Estira el fil, Ariadna!, obra guanyadora del premi Ciutat de Torrent (Tabarca Llibres, 2020). Amb anterioritat havia publicat algunes obres de gènere policíac i havia col·laborat en diferents mitjans de comunicació.  Hem de dir, d’entrada, que els salts espaciotemporals en el món de la LIJ s’han usat sovint, per exemple, és el cas d’autors com Mark Twain, amb Un ianqui a la cort del rei Artús; C. S. Lewis, amb la seva sèrie de Nàrnia, o els nostrats Jaume Cabré, amb La història que en Roc Pons no coneixia, o Alegria Julià, amb Un romà al segle XX. És per això que cal anar amb molta cura de tornar a fer servir aquesta fórmula si no s’està molt segur que allò que es publicarà serà realment innovador i original, a risc de patir certa olor de romàtic. I això justament és el que li passa a la present obra: fa la sensació que està conformada per un conjunt de fragments ja llegits en altres moments –Tolkien, Dahl, Albanell…–, amb l’única particularitat que la situem en un espai-temps diferent –que, per cert no queda justificat en cap moment; és a dir que hi arribem sense motiu aparent. Si a més l’obra acaba amb la redempció de la videoadicció per part del protagonista, amb un fragment final on diu, literalment, «Aquesta nit m’he adonat que al meu voltant tinc reptes per superar i entorns ocults per descobrir, gent propera a qui ajudar, un fum d’adversaris per combatre i, sobretot, un món sencer per guanyar», crec que estem al capdavall d’una obra en procés de construcció. L’autor sembla tenir clar el missatge, però les formes de transmetre’l potser no són les més encertades si el que volem és fer literatura.  VENTURA, Joan Carles Santillana Grup Promotor