1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="rh0ctijlqB"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-pel-a-la-sopa/">Un pèl a la sopa</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/un-pel-a-la-sopa/embed/#?secret=rh0ctijlqB" width="600" height="338" title="«Un pèl a la sopa» — Ibbycat" data-secret="rh0ctijlqB" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-947835-6-2‬.jpg373502Dues tintes: roig i negre sobre blanc, un blanc generós que s’agraeix, i, de sobte, algun detall en un altre color –unes diminutes botes grogues, per exemple. Traços en cera i llapis i, de sobte, un motiu de collage –la bossa del pescador. Així, amb la mateixa cadència de sorpresa en sorpresa, un text que arrenca amb versemblança –una xiqueta que odia la sopa hi troba un pèl repugnant– i amb una fórmula tradicional –«Hi havia una vegada una nena…»– es transforma en una història absurda quan el pare descobreix, al seu plat, un barret davall del qual apareix un cap i, tot d’una, un homenet sencer amb una canya al muscle que, xiulant tranquil·lament, es passeja per la taula, pesca la mosca del plat de la mare i desapareix amb el botí per on ha vingut. El llibre té el final més feliç que es puga imaginar algú a qui fa fàstic la sopa de verdures. Aquest argument esbojarrat d’Àlex Nogués, contat amb poques paraules –negres i roges–, se sustenta també en les il·lustracions de Guridi, que combinen les línies netes amb unes poques masses de color –els cabells, el vi, la mosca, el barret, el bigoti–, en unes figures esquematitzades i divertides que recorden, en ocasions, els personatges d’Anna Laura Cantone, però sense la profusió cromàtica d’aquesta artista. Guridi incorpora elements com el gran bigoti, les botes d’aigua, l’escala i el retrat final del pescador –que, amb un aire entre gentleman i domador de circ antic, mostra orgullós la captura a la mà– que no s’esmenten al text i que afegeixen espurnes d’humor a una obra ben travada i que costa d’imaginar amb una altra estètica. NOGUÉS, Àlex Guridi Flamboyant