1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="1eyXAQaHvP"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/una-carta/">Una carta</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/una-carta/embed/#?secret=1eyXAQaHvP" width="600" height="338" title="«Una carta» — Ibbycat" data-secret="1eyXAQaHvP" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-138-261-0.jpg597800Un dia, el vent va trobar una carta perduda. La pluja havia esborrat les lletres del sobre i no podia saber-se per a qui era ni qui l’havia escrita, però podia llegir-se encara: «T’estimo». Per això, el vent la va enlairar ben amunt i la va empènyer molt fort. La carta havia de trobar el seu destí i fer que algú se sentís estimat, com ara el senyor Gat, sempre tan malhumorat, tossut i sense cap amic que el visités. Ara, però, potser la força de les paraules li canviarà la vida… Aquesta és la història d’Una carta, la proposta amb què Irene Verdú i Verònica Aranda van guanyar el III Premi Algar d’Àlbum Il·lustrat; un conte sobre una cadena de favors plena d’humor i sorpreses on l’autora evidencia la seua sensibilitat i experiència com a escriptora, com a contacontes i com a lectora de LIJ. Irene Verdú desplega així els mecanismes tradicionals de la literatura per a infants per a construir una narració àgil, tendra i entretinguda que sembla estar escrita per a ser llegida en veu alta gràcies a l’ús de recursos expressius com ara les interrogacions, les exclamacions i les onomatopeies. La presència d’un element misteriós, el protagonisme animal i la presentació d’una seqüència ordenada d’accions i personatges diferents –una oca, una gallina i un gos pastor– és una opció clàssica que mai no decep. Certament, les il·lustracions coloristes i simpàtiques de Verònica Aranda reforcen el to amable i reprodueixen l’essència dolça que desprén el relat. Amb tot, les imatges no aconsegueixen fugir de la literalitat del relat i es limiten a explicar allò que el text ja diu oblidant els principis narratius d’un bon àlbum. De fet, es troba a faltar una il·lustració de coberta amb una mica més de força i un interior que sorprengui amb més detalls visuals. VERDÚ, Irene Aranda Bromera