1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="UxPcwwoJSG"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ursula/">Úrsula</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ursula/embed/#?secret=UxPcwwoJSG" width="600" height="338" title="«Úrsula» — Ibbycat" data-secret="UxPcwwoJSG" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-19659-14-9.jpg514800La Lara, una nena de ciutat, rememora un dels estius més estranys de la seva vida. És l’any de la pandèmia i la mare decideix enviar-la a la masia dels avis, on tot està més tranquil. Al Pirineu, lluny de les rutines de la ciutat i dels problemes dels pares, aparentment la calma hauria d’estar assegurada, però no serà així… A partir de les vivències narrades en primera persona per la protagonista, Germán Machado tracta molts temes: la relació avis/nets, la vida al camp i la calma que s’hi respira, l’amor a la natura, el creixement personal… El text és correcte, el llenguatge emprat és planer i la narració és fluida, cosa que fa el llibre assequible a tot tipus de lectors. Amb la gràcia de qui té bon ofici, l’autor ens ofereix, dins la senzillesa textual, un relat amb un vocabulari ric i ple d’elements metafòrics que fa de bon llegir. Tal com hem vist en altres narracions seves, les històries són més reflexives que no pas d’acció, i potser en aquest cas el fet que no passi gaire res pesa. En acabar la lectura tens la sensació que s’han tocat diversos temes i que potser hauria estat interessant aprofundir en algun, com ara la problemàtica real que s’ha generat arran del programa de recuperació dels ossos bruns i la repoblació dels boscos dels Pirineus amb aquesta espècie, un tema del qual poc se’n parla i que hauria donat un punt d’interès i originalitat al llibre. L’edició, com totes les de la col·lecció «L’Arca», és acurada: cobertes en tapa dura, bon paper i marges generosos. Les il·lustracions de Carolina T. Godina lliguen amb el text, d’un to relaxat i racional, i alhora encaixen molt bé amb línia editorial de la col·lecció. MACHADO, Germán Tina Vallès Godina Animallibres