1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="YDPiEVvQwQ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/vampir-per-sempre/">Vampir per sempre</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/vampir-per-sempre/embed/#?secret=YDPiEVvQwQ" width="600" height="338" title="«Vampir per sempre» — Ibbycat" data-secret="YDPiEVvQwQ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/Vampirpersempre.jpg552746Heus aquí un relat – un àlbum- molt poc convencional. El protagonista és un home gran, llarg i prim, vestit sempre de negre, que viu en una mansió de París, de la qual no en fa mai la neteja ni en surt per a res. Viu pràcticament a les fosques perquè és… un vampir! Un dels últims. Però també és un inventor o enginyer capaç de sobrevolar la ciutat amb un avió construït per ell al qual ha anomenat aviodàctil. De moment, amb això n’hi ha prou per a que els lectors ja se sentin atrets per la intriga que planteja un personatge semblant. Exactament com li passa al personatge secundari de la història, una noia jove, que es diu Claudia, que poc a poc, estableix amistat amb el vampir, l’acompanyarà al museu i… De històries on es desgrana l’amistat entre una persona gran i una de jove n’hi ha moltes, és cert. Però n’hi ha molt poques en les quals el jove lector o lectora es trobi, com qui no fa la cosa, assumint el mateix rol de la protagonista d’aquest llibre, és a dir, interessant-se pel personatge principal i esdevenint-ne també amiga -o amic-per sempre. Molt poques on la decadència senil estigui més insinuada que afirmada. Molt poques on no hi hagi commiseració, sinó admiració o empatia per un vampir semblant. I com que tot plegat està servit amb unes més que magnífiques il·lustracions, on el contrast entre clarors i foscors és tan sàviament alternat, on una imatge no només remet a la subseqüent, sinó també a l’antecedent i on el text, tan ben traduït, sap passar, de manera molt original i encertada, del paràgraf descriptiu a les formes teatrals en allò que són diàlegs, no ens queda altra cosa que recomanar aquest llibre tan diferent i atractiu. Davide Cali Sébastien Mourrain Corimbo