1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="GgNbmDQ7nF"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/vegetaria/">Vegetarià?</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/vegetaria/embed/#?secret=GgNbmDQ7nF" width="600" height="338" title="«Vegetarià?» — Ibbycat" data-secret="GgNbmDQ7nF" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-120789-9-2.jpg577800Atenció: aquest és un llibre polèmic! Un dissabte que en Romà Sucapà (molt bona traducció de Garcia Llorca) s’està sol a casa mirant els superherois de la tele, dues gallines severes truquen a la porta i s’enduen el marrec, ciutat enllà, fins a un indret on una pila d’animals l’estan esperant per jutjar-lo, acusant-lo d’haver-se cruspit, al llarg dels seus vuit anys, una quantitat precisa i escrupolosament anotada per les bèsties del tribunal de carn, ous i fins i tot bastonets de peix. Resultat: culpable! Rescatat in extremis per un hàmster amical, la família d’en Romà decideix, el diumenge, que es faran vegetarians, fins que dues pastanagues… Arguments a favor d’aquest àlbum: l’enginy de la il·lustració, que sap caracteritzar d’una manera adient els personatges en cada situació; l’agilitat del text, que el fa molt adequat per ser llegit (i, per tant, compartit) en veu alta; el final obert, que permetria recomençar la peripècia des d’un altre vessant… Arguments en contra d’aquest àlbum: a l’edat lectora dels destinataris la tria dels aliments que menjaran no és responsabilitat seva; la sensació de culpabilitat que plana damunt del protagonista durant tota l’obra és fàcil d’encomanar als lectors; el registre irònic del relat pot quedar fora de l’abast dels infants; el fet que qui salva el noiet sigui un animal domèstic a qui ell ha deixat en llibertat podria (i això també ho diem in extremis…) induir a deixar anar a la intempèrie qualsevol animal domèstic que els lectors tinguin a casa… En resum: aquest és un llibre d’humor que contribueix a plantejar-se interrogants sobre els hàbits alimentaris de cadascú, però que, a segons qui, li pot fer molt poca gràcia. BAER, Julien Antoni Garcia Llorca Sébastien Mourrain Libros del Zorro Rojo