1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="KkjIFsq0ik"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/veins-especials/">Veïns especials</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/veins-especials/embed/#?secret=KkjIFsq0ik" width="600" height="338" title="«Veïns especials» — Ibbycat" data-secret="KkjIFsq0ik" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-19-15023-3.jpg182277Hi ha temes en què no pensem mai perquè no hi ha referents audiovisuals que ens els mostrin? O bé no hi ha sèries, pel·lícules o novel·les en què apareguin perquè són temes que ens incomoden? Veïns especials tracta un d’aquests casos, el de les relacions afectives de les persones amb discapacitat intel·lectual. El terme no apareix en cap moment de l’obra, perquè el protagonista, el Biel, se’ns mostra a través de la seva forma de pensar, dels seus desitjos i de la descripció que ell mateix fa de la seva quotidianitat, que gira al voltant de l’esplai al qual va i de la seva família. Aquest equilibri s’altera quan vol tenir nòvia i es fixa en la seva veïna, la Sònia, una jove presentadora d’un programa televisiu de cuines. La vida d’ella també trontolla quan comença a rebre missatges d’un admirador desconegut. No és la primera vegada que els autors escriuen una obra en col·laboració amb un altre autor. En el cas d’Arturo Padilla, que és qui ha escrit els capítols protagonitzats pel Biel, tenia un repte prou difícil, mostrar-nos el món interior del personatge. Tot i alguna tria lèxica qüestionable, el registre lingüístic usat és creïble, especialment en les escenes en què el noi no capta correctament algunes expressions perquè les interpreta literalment. En canvi, els capítols en què seguim les vicissituds professionals i personals de la Sònia, tot i ser un contrapunt necessari per a la trama, són més previsibles i tenim la sensació d’història ja llegida. Sense revelar el contingut del desenllaç, és un punt fort de la novel·la perquè mostra el dret de qualsevol persona, sigui com sigui, a experimentar l’atracció pels altres, i a equivocar-se en l’intent d’aproximar-se a la persona que li agrada, provocant petits o grans desastres. Perquè en definitiva tots som especials.   PADILLA, Arturo; MONTAÑÁ, Rubèn Fanbooks