1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="j6BypmRsNl"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ventalls-de-paper/">Ventalls de paper</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ventalls-de-paper/embed/#?secret=j6BypmRsNl" width="600" height="338" title="«Ventalls de paper» — Ibbycat" data-secret="j6BypmRsNl" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9904-224-4.jpg547800La Clara, de divuit anys, era, fins fa poc temps, una noia bona estudiant, amb els problemes propis d’una adolescent. Però tot canvia quan en David, l’atleta i el líder de la classe, n’abusa sexualment i, a més, ho fa saber per la xarxa. L’endemà tot l’institut en va ple. La Clara ha fet mans i mànigues per atraure el David, fins i tot s’ha aprimat excessivament, fins a patir anorèxia, tot per un fals amor que s’acaba just després del coit. Tot perquè en David aparenti davant la colla i després, com un mocador de paper, deixi la Clara tirada amb totes les seves circumstàncies. La depressió consegüent provoca l’abandonament dels estudis, tot i que, sortosament, sembla que el rumb es redreça a poc a poc. Ep, i pel mig apareix un personatge, en Carles, que tindrà un paper important. Lliris Picó (Ibi, 1972), professora de la universitat d’Alacant i secretària de la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, ens ofereix una novel·la sobre un tema ja prou conegut: l’anorèxia, motius i derivades. El tema, malauradament ja tractat per altres escriptors com Jordi Sierra i Fabra a Les noies de filferro (Grup Promotor), ens el presenta amb un enfocament proper fent ús de la primera persona, a tall de diari personal. Aquesta proximitat té la seva eficàcia pel lector, ja que fa propera la Clara, un recurs eficaç i tractat amb destresa per part de l’escriptora. Una novel·la molt correcta, de lectura aconsellada per a joves adolescents, sempre que no hagin passat ja amb anterioritat per obres de temàtica similar. PICÓ, Lliris Edicions del Bullent