1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="hthkpNVWDM"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/verstiari/">Verstiari</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/verstiari/embed/#?secret=hthkpNVWDM" width="600" height="338" title="«Verstiari» — Ibbycat" data-secret="hthkpNVWDM" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-246-6950-8.jpg610793Aquí teniu el debut de Pere Rovira en la poesia infantil catalana, i a fe de déu que el seu Verstiari, una selva de paper en paraules del mateix autor, no decebrà ningú. Des del punt de vista literari, podem dir que la poesia infantil, en paraules de Margarida Prats, es caracteritza per la condensació expressiva, l’absència d’acció o conflicte, la musicalitat i el ritme en ser llegida en veu alta. I just tot això, amanit amb alguna bella metàfora, és el que Rovira regala al lector. Aquí, el grill és justament això: un grill, com llegirem al poema dedicat a aquest insecte. La granota és grossa com una pilota, a més de tenir els ulls sortits i rodons com dos transparents cigrons. La tortuga porta a sobre un amagatall perquè no la piqui un gall. I la girafa no troba el seu cap de tan amunt que el té. Són maneres molt senzilles i assenyades de presentar cada animal al lector. I ja que parlem de metàfores, recurs per excel·lència de la poesia, destaquem-ne una de bella d’aquest Verstiari: l’oreneta «és el més petit cometa». I així, de cada animal, Rovira en destaca les excel·lències, fins i tot quan no són gaire conegudes, com la del llop juganer que era bo i que «va rebre més cops que mai, / un mal dia de gener, / d’un que duia pell de xai, / el nostre llop juganer». Menció especial mereixen les il·lustracions a càrrec d’Albert Asensio. Sobre un fons blanc, destaquen per la seva nitidesa i realisme. Com a botó de mostra, la dels cucs de seda sobre fulles d’una verda morera al poema que Rovira dedica a aquests animalons. Sens dubte, un poemari que paga molt la pena i que farà les delícies del públic lector. ROVIRA, Pere Albert Asensio La Galera