1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Hv70kTtIH3"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/vet-aqui-una-nit-de-reis/">Vet aquí una nit de Reis</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/vet-aqui-una-nit-de-reis/embed/#?secret=Hv70kTtIH3" width="600" height="338" title="«Vet aquí una nit de Reis» — Ibbycat" data-secret="Hv70kTtIH3" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-2533-9.jpg140140Són les escenes creades per Carles Arbat allò que dóna força a aquest àlbum i el sustenta: éssers de cossos gegantins —panxes, sobretot— i extremitats diminutes, la presència d’animals no imprescindibles per a la història —com el gat o el ratolí—, però que l’enriqueixen i hi donen un to més profà, potser, i un pare Noel desmesurat, com un globus aerostàtic. La història és senzilla: Melcior està malalt i els reis decideixen buscar-li un substitut, però com que cap candidat els fa el pes criden el pare Noel, que, disfressat de rei, representa bé el seu rol fins que un accident fa que es trenque l’últim sac i els regals cauen, desordenats, pels carrers d’un poble. Això, en comptes de suposar un problema, fa que els veïns es relacionen més de l’habitual, mentre busquen i canvien els regals. Arbat, autor també del text, narra el conte en apariats: tot i l’ajuda que suposa la rima per als primers lectors, de vegades la sonoritat grinyola –reconec que no sóc gran amant dels redolins. A favor, un vocabulari agosarat i acurat, d’acord amb l’esperit —esbojarrat—de l’àlbum i la col·lecció. ARBAT, Carles Baula