1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="nOeSM3MJW9"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/viatge-al-mon-de-les-lletres/">Viatge al món de les lletres</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/viatge-al-mon-de-les-lletres/embed/#?secret=nOeSM3MJW9" width="600" height="338" title="«Viatge al món de les lletres» — Ibbycat" data-secret="nOeSM3MJW9" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9026-934-3.jpg252397Viatge al món de les lletres està dedicat al fill de l’autor, i sembla que el missatge que vol fer arribar també va adreçat a ell. Tot i que la història es vesteix com un viatge a un país fantàstic, on viuen les lletres i tots els elements relacionats amb el llibre, en el fons és un al·legat a favor del llibre en contraposició a les teles, pantalles, mòbils… I val a dir que, al meu parer, fa aigües per diverses bandes: 1. Tot i adreçar-se a infants a partir de 8 anys, l’autor aboca el text d’una tirada, sense dividir-lo en parts ni capítols, com si d’una conferència es tractés, i malgrat tenir poques pàgines, es fa llarg. Això, però, no importaria si l’estil i el contingut captivessin el lector. 2. Utilitza la dicotomia entre llegir i utilitzar pantalles com si una cosa fos antagònica de l’altra, i es queda aquí, en la més superficial de les superfícies. En cap moment l’autor justifica o dona raons al lector sobre per què la lectura és positiva per a les persones i l’ús de pantalles, negatiu. En algun moment, diu «no sé per què molta gent pensa que això de llegir és un rotllo, quan és divertídissim!», però no arribem a saber-ne la raó ni a trobar cap element que ho fonamenti. 3. Tot en el llibre és pla. Al país on va a parar el protagonista, les lletres actuen com si fossin guies turístics, i li mostren els elements destacats del país, sense aprofundir. I només en una part s’apunta una mica d’acció, una guerra entre els representants del llibre i els de les pantalles. «Heu de procurar no veure tant la tele ni les pantalles i llegir…», seria el missatge de l’al·legat, però jo no hi he sabut veure cap fonament ni res més que no sigui un intent fallit de convertir-lo en literatura. GUILLEM, Ramon Esteban Hernández Bromera