1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="YX5Q62n2J7"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/vint-vegades/">Vint vegades</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/vint-vegades/embed/#?secret=YX5Q62n2J7" width="600" height="338" title="«Vint vegades» — Ibbycat" data-secret="YX5Q62n2J7" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/5272_VintVegades.jpg532792Una vegada… un tap, o un arbre, o un rei, o un… I així fins a vint coses o personatges de tota mena, gènere o forma queden retratats en aquest aplec de vint contes breus, i qualitativament remarcables. No per res el seu autor és Salvador Comelles, que a cada títol que treu al mercat fa més admirable la seva trajectòria ja sigui com a poeta o, en aquest cas, com a narrador. Els contes d’aquest volum tenen en comú el fet de ser iniciats tots igual, amb la fórmula tradicional «Hi havia una vegada un/a…», i a partir d’aquí es presenta, ras i curt, a qui serà el o la protagonista d’aquell relat, un ens tan aviat objecte, personatge o cosa de cada dia al qual li passa un fet no gens quotidià, ni de bon tros! Perquè… on s’és vist que un accent caigui fins al peu de la pàgina i hagi d’enfilar-se text amunt fins a trobar el seu lloc damunt la a de tomàquet en un receptari de cuina? O on s’és vist que una onada quedi paralitzada just abans d’espetegar damunt la sorra de la platja formant una volta de canó com la de les ermites romàniques? O com acabarà el convit que ha fet el rei de copes als seus col·legues reials de la baralla de cartes? A aquest insòlit plantejament inicial el segueix un descabdellament de l’embolic creat que no està pas mancat ni de sentit comú ni d’imaginació, i redactat d’una manera tan clara i entenedora que el lector acaba rumiant si el que ha passat aquella vegada no es podria repetir altre cop, de tan lògica com aparenta ser aquella peripècia suposadament ocasional. I és que Salvador Comelles destaca en el panorama de la literatura catalana per a infants i joves no solament per la seva traça literària, que el porta a crear contes com «L’accent»,  totalment intraduïbles a altres llengües, sinó sovint a tenir com a destinataris lectors i lectores d’aquesta edat difícil, entre els 9 i els 11 anys, a la qual tan pocs escriptors nostrats es dirigeixen. Ep!, que qualsevol altra persona d’edat major que la citada hi xalarà de valent, amb aquest llibre… Qui no hi deu haver xalat tant és l’il·lustrador, a qui se li devia girar feina de la bona quan va rebre l’original, perquè, la veritat, no és tasca fàcil il·lustrar contes com aquests. Val a dir que se n’ha sortit prou bé i correctament, pobre… Com devia suar! En fi, que és un aplec de contes que val la pena de llegir i fruir a pleret. Gràcies. COMELLES, Salvador Daniel Piqueras Fisk BiraBiro