1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="SmD3OxYXec"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/visc-al-meu-cos/">Visc al meu cos</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/visc-al-meu-cos/embed/#?secret=SmD3OxYXec" width="600" height="338" title="«Visc al meu cos» — Ibbycat" data-secret="SmD3OxYXec" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-09-34168-9.jpg450525Aquest és un poemari sobre el descobriment infantil del cos humà a partir de rimes sonores, que s’aconsegueixen amb la repetició de certs versets a l’inici de cada estrofa (vegeu, per exemple, la composició «El cel net» o «El meu cos reggae»), d’onomatopeies, d’endevinalles i de preguntes que són respostes com si de dos veus poètiques es tractés. La temàtica dels poemes no és en si original, però sí les il·lustracions que els acompanyen. O si no, guaiteu el poema «El meu cos furiós» i la forma d’il·lustrar les gotes de suor com si fossin dos llargs rius. O el poema «Cos surant», que dibuixa dos cossos a l’aigua de la piscina que s’emmirallen l’un en l’altre com dues fotocòpies. El poemari està ben construït, perquè els poemes que el conformen estan temàticament ben travats entre ells. I el mèrit d’això és principalment de l’autor de l’original escrit en basc, Juan Kruz Igerabide, Premi Nacional de Literatura el 2018, si bé també convé valorar la traducció al català a càrrec de Martí Varela, Pilar Navarro i Josep Varela, una fita que convé valorar molt positivament. KRUZ IGERABIDE, Juan Martí Varela; Pilar Navarro; Josep Varela Ainara Azpiazu La Topera Editorial