1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="4YwPFx9yZW"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/viure-amb-els-ulls/">Viure amb els ulls</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/viure-amb-els-ulls/embed/#?secret=4YwPFx9yZW" width="600" height="338" title="«Viure amb els ulls» — Ibbycat" data-secret="4YwPFx9yZW" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-92435-43-2.jpg140140Que una editorial com Perifèric tiri endavant una col·lecció on sovint apareixen dietaris i memòries dels nostres escriptors és motiu de joia. Que Joaquim Carbó, un dels més veterans escriptors de literatura infantil i juvenil, un dels més llegits i guardonats, ens regali aquestes pàgines de memòries és un luxe. Carbó, capítol a capítol, ens explica —com en una conversa d’amic a amic— la seva percepció del món, feta de retalls de records, de reflexions assenyades, de crítiques a allò que no rutlla al nostre país, d’esperances… El seu testimoni ens porta a la Barcelona de la seva infantesa, als anys de reivindicació ferma de la cultura catalana, al món de la dansa i del teatre, a les vivències vinculades a fets i gents del món de la cultura. Joaquim Carbó ens explica la seva vida d’home metòdic, de treballador lleial, de persona compromesa, d’escriptor incansable. Per als qui ens dediquem a l’estudi de la història de la literatura, aquest llibre ens aporta un munt de claus sobre el desenvolupament de la literatura infantil a casa nostra, però, més enllà d’això, els qui apreciem Carbó i la seva obra tenim en la lectura d’aquest llibre la porta oberta que ens acosta a entendre i apreciar millor la seva aportació –com a persona i com a escriptor– a la cultura catalana. CARBÓ, Joaquim Perifèric