1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="EacaAy1bct"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/vull-anar-sense-rodetes/">Vull anar sense rodetes!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/vull-anar-sense-rodetes/embed/#?secret=EacaAy1bct" width="600" height="338" title="«Vull anar sense rodetes!» — Ibbycat" data-secret="EacaAy1bct" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788410387065.jpg423500Durant els anys d’infància, una bicicleta és un objecte especialment valuós, que s’associa a llibertat i diversió. No és estrany, doncs, que en molts llibres per a infants apareguin bicicletes des de perspectives diferents. És el cas de Vull anar sense rodetes!, finalista del XVII Premi Internacional Compostel·la d’àlbum Il·lustrat. El protagonista, una granota amb rostre enfadat o moix, repeteix a cada pàgina l’exclamació del títol i explica que voldria ser tan hàbil com els seus veïns, sis animals humanitzats que condueixen bicicletes ben diverses: un saltamartí ciclista, un colom carter, una vaca que porta la compra i un carretó amb el seu nadó, un flamenc equilibrista, etc. L’obra té una estructura repetitiva i un plantejament i un text senzills, i és adequada per compartir amb els primers lectors. Les il·lustracions de tons suaus juguen amb l’enfocament i la perspectiva per generar expectatives al lector i endinsar-lo en un univers particular, amb unes imatges captivadores que, fins i tot, poden plantejar certs dilemes morals, com el cas del lloro que va amb bicicleta però, al mateix temps, està engabiat. Un llibre ben editat on destaquen les il·lustracions a doble pàgina, com la que mostra el desenllaç, en què, com era previsible, els personatges ajuden la granota, però, de manera sorprenent, ho fan anant tots amb un tàndem! Hi ha detalls simbòlics i tocs d’humor més enllà de la trama principal; per exemple, un ratolí s’escapoleix d’un gat que té la cua enganxada en una trampa per ratolins. Malgrat que ara la tendència és a no dur rodetes (i passar d’anar amb una bicicleta sense pedals, caminant per adquirir l’equilibri, a dominar una bicicleta convencional), els infants poden connectar amb la situació que es narra i sentir-se a prop del protagonista en el seu desig de créixer. Giacomazzi, Tobias Nel·lo, David Giacomazzi, Tobias Kalandraka