1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="sZWHzXPH56"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/vull-ser-lliure/">Vull ser lliure</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/vull-ser-lliure/embed/#?secret=sZWHzXPH56" width="600" height="338" title="«Vull ser lliure» — Ibbycat" data-secret="sZWHzXPH56" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17497-27-9.jpg631800El poemari Vull ser lliure porta un títol prestat d’una cançó popularitzada fa més de cinquanta anys per Xesco Boix; en realitat, totes dues creacions tenen en comú alguna cosa més que el títol. La lletra d’aquella era un clam a la llibertat i els poemes de Galan també ho són però, a més, contenen un requeriment: el de parar atenció a tot allò que, malgrat la seva invisibilitat, ens fa humans. A través de dinou poemes, Galan aborda temes diversos i acompanya el lector en l’exploració de les emocions, de la pròpia identitat, de les relacions amb els altres i amb l’univers, etc. El to, lluny de ser sensibler, té la capacitat de percudir cadenciosament en qui se submergeix en la lectura dels versos, i el resultat és engrescador. Aquest efecte es veu incrementat gràcies a les sintètiques il·lustracions de Morad Abselam, amb una estètica retro, de colors càlids i de caire pop geomètric que, alhora, tenen un no-sé-què que remet a cultures antigues, com l’egípcia o la mesopotàmica. Andreu Galan és autor de diversos reculls de poemes per a infants, entre els quals Qui no sap riure no sap viure (2014), Premi Atrapallibres i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, i és encomiable la seva tasca de divulgació de la creació poètica, la qual també cultiva amb la seva participació en festivals poètics i fent de rapsode. Una proposta intensa que sorgeix de la senzillesa i que funciona, precisament, perquè és honesta. A «De franc»: «El caliu d’una conversa, / riure sol, sense motiu; / passejar sense cap pressa, / ballar sol, sentir-se viu.» GALAN MARTÍ, Andreu Morad Abselam Andana Llibres