1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="qgpuQuchnV"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/wolfgang-extraordinari/">Wolfgang (extraordinari)</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/wolfgang-extraordinari/embed/#?secret=qgpuQuchnV" width="600" height="338" title="«Wolfgang (extraordinari)» — Ibbycat" data-secret="qgpuQuchnV" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-664-2265-9.jpg225225Wolfgang és un noiet d’onze anys amb un coeficient intel·lectual de cent cinquanta-dos que li permetria anar quatre o cinc anys més avançat. Però, per contra, des d’un punt de vista emocional està molt per sota: pateix del que s’anomena disincronia. I això li provoca que no tingui amics i que visqui gairebé reclòs a casa amb la mare. La seva vida es basa a fer llistes on hi apareixen tots els elements de l’entorn que no li agraden, ja que, segons sembla, ell mateix es reconeix com a tan extraordinari que és incapaç d’establir relacions d’amistat amb els que ell anomena «sota de cent» i n’odia tot allò que fan. Però tot es torça quan un maleït succés l’obliga a anar a conviure amb el seu «pare», un tal Carles, que el va abandonar quan va assabentar-se que la mare n’estava embarassada. Novel·la ben construïda, de bon ritme, amb la justa mesura d’elements emocionals per no caure en la llàgrima fàcil i que denota l’ofici d’estructurar històries de Laia Aguilar (Barcelona, 1976), probablement derivat de la seva feina de guionista. Tot i això hi ha, des del meu punt de vista, dos elements que no m’acaben de convèncer. Per una banda, i no és culpa de la novel·la, és que es té la impressió d’estar llegint un Wonder, la novel·la d’èxit mundial d’R. J. Palacio, o El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon, però a la catalana. I això la fa massa previsible. I la segona és que en Wolfgang, derivat de la seva intel·ligència, agafa les frases fetes pel seu significat literal i no n’entén el metafòric. Però, aleshores, com és que sent ell qui escriu la novel·la, amb una veu narrativa de primera persona, a voltes les utilitza, com quan diu que «se li escapa el riure per sota el nas» (p. 38)? Tot i això, de ben segur que farà fortuna als instituts. AGUILAR, Laia Columna