1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="fwYxzHxtCb"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/xala-va/">Xala, va!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/xala-va/embed/#?secret=fwYxzHxtCb" width="600" height="338" title="«Xala, va!» — Ibbycat" data-secret="fwYxzHxtCb" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-246-5692-8.jpg310501Els talent shows televisius proliferen d’uns anys ençà. En la seva defensa es pot argumentar que aporten valors positius, com el de la superació personal i el gust per la feina ben feta. Aquesta novel·la hi incideix, cosa que està bé, i s’inspira en una història versemblant: la renovació cíclica i generacional, via càsting, de les integrants d’un grup de música femení, les Xala, va! (si no vaig errat, el model en què s’inspira fa referència a una amanida de fruita). Malgrat tot, els personatges d’aquesta història coral, protagonistes o no, no coneixen conflictes significatius ni transcendents (per exemple, música moderna versus música clàssica o girl power versus nois). El lector, presumiblement lectora, coneixerà les vicissituds de diverses noies que, per raons diverses i totalment comprensibles, volen accedir a cantar en el seu grup preferit. Veurem i viurem els nervis, les estratègies i els pactes necessaris per satisfer aquesta il·lusió. Emocions a dojo, com correspon a la televisió del segle XXI. Però el desenllaç em sembla sobtat i inversemblant (no en faré spoiler!). I les lletres de les cançons d’aquest hipotètic grup, que apareixen arreu de la novel·la, s’insereixen en la lleugeresa general que l’anima i són només políticament correctes. FITÉ, Anna La Galera