{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"ibbycat","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/ibbycat\/","title":"Ai, renoi! - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"bodbW0dSbN\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/ai-renoi\/\">Ai, renoi!<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/ai-renoi\/embed\/#?secret=bodbW0dSbN\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abAi, renoi!\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"bodbW0dSbN\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/portada-9788412988369-1.jpg","thumbnail_width":1636,"thumbnail_height":1405,"description":"L\u2019any 1989 va publicar-se We&#8217;re Going on a Bear Hunt, una versi\u00f3 de la can\u00e7\u00f3 popular anglesa escrita i il\u00b7lustrada per un t\u00e0ndem de luxe: l\u2019escriptor Michael Rosen (Harrow, Anglaterra, 1946) i la il\u00b7lustradora Helen Oxenbury (Ipswich, Inglaterra, 1938). Nom\u00e9s amb aquesta obra, Anem a ca\u00e7ar un os, que va traduir Bel Olid al catal\u00e0 l\u2019any 2013, Rosen i Oxenbury ja tindrien assegurat un lloc d\u2019honor en la hist\u00f2ria de la literatura infantil de tots els temps. Per\u00f2 \u00e9s que, a banda, ambd\u00f3s autors tenen una traject\u00f2ria excel\u00b7lent, avalada per la cr\u00edtica i, sobretot, per l\u2019estima dels lectors d\u2019arreu. M\u00e9s de trenta anys despr\u00e9s, Rosen i Oxenbury publiquen un nou \u00e0lbum plegats, amb la pressi\u00f3 de millorar l\u2019immillorable. Ai, renoi!, \u00e9s una proposta divertida que es basteix sobre l\u2019equ\u00edvoc de les coses comunes que un infant vol comprar, i el reguitzell d\u2019animals que li acaben venent. T\u00e9 una estructura repetitiva rimada, que convida a ser llegida en veu alta. I alhora tamb\u00e9 \u00e9s encadenada i acumulativa, perqu\u00e8 l\u2019infant comen\u00e7a anant a comprar sol, per\u00f2 s&#8217;hi van afegint m\u00e9s personatges. Cada seq\u00fc\u00e8ncia narrativa ocupa quatre p\u00e0gines, que Oxenbury ens dibuixa amb pocs elements, centrant-se sobretot en els personatges i les seves accions i expressions. El punt \u00e0lgid arriba cada vegada que toca girar p\u00e0gina per descobrir qu\u00e8 s\u2019amaga realment en el paquet que el botiguer li acaba de vendre al protagonista. Rosen i Oxenbury conviden els infants a anticipar-se al disbarat, a descobrir quin animal trobaran en girar full. Perqu\u00e8 el joc sigui complet i els infants puguin endevinar-ho, els autors els donen dues pistes: una visual, la forma de l\u2019embolcall i una part de l\u2019animal que en sobresurt. I una pista sonora, que t\u00e9 a veure amb la rima, i que ben segur ha donat molts maldecaps a la traductora de l\u2019obra al catal\u00e0. L\u2019original juga a subratllar l\u2019equ\u00edvoc a partir de paraules que sonen molt similar en angl\u00e8s, per exemple, carrot amb parrot, hat amb cat, o cake amb snake, un joc que demanaria il\u00b7lustracions noves si volgu\u00e9ssim fer el seu equivalent al catal\u00e0. Aqu\u00ed \u00e9s on entra l\u2019enginy de la traductora, Clara Jubete Baseiria, que ha hagut de buscar de quina manera, sense perdre el sentit, es podia fer rimar la can\u00e7oneta de Rosen. Si l\u2019original feia aix\u00ed: I went to the shop\/ To get me a carrot\/ Oh dear! They gave me a&#8230; parrot, la soluci\u00f3 ha estat fer un afegit\u00f3 despr\u00e9s de cada Renoi (Oh dear!), de manera que fos aquesta paraula la que rim\u00e9s amb l\u2019animal final. \u00c9s a dir: Vaig anar a la botiga a comprar pastanagues. Renoi, quasi ploro! Em van donar un&#8230; lloro! No \u00e9s una soluci\u00f3 perfecta, perqu\u00e8 es perd part del ritme original, i apareix una serpent que tot i correcte, se\u2019ns fa molt estrany de dir. Per\u00f2 suposo que l\u2019altra opci\u00f3 era no publicar-lo, acceptant que \u00e9s un llibre intradu\u00efble, perqu\u00e8 juga amb parelles m\u00ednimes genu\u00efnes de l\u2019angl\u00e8s.\u00a0I no, malgrat aix\u00f2, ens alegrem de la decisi\u00f3 d\u2019Ekar\u00e9. \u00c9s un llibre que ser\u00e0 explicat moltes vegades. Michael Rosen Clara Jubete Basseira Helen Oxenbury Ekar\u00e9"}