{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Aix\u00f2 i all\u00f2 - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"EYSTimuczU\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/aixo-i-allo\/\">Aix\u00f2 i all\u00f2<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/aixo-i-allo\/embed\/#?secret=EYSTimuczU\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abAix\u00f2 i all\u00f2\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"EYSTimuczU\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-18558-02-3.jpeg","thumbnail_width":700,"thumbnail_height":700,"description":"Aix&ograve; i all&ograve; [Comme ci et comme &ccedil;a] &eacute;s el darrer &agrave;lbum de Tomi Ungerer (1931-2019). L&#8217;artista internacional, d&#8217;origen alsaci&agrave;, ens ofereix en aquesta obra post mortem auctoris&nbsp;un viatge sensorial: des del crit inicial de la primera p&agrave;gina &ndash;sentir&ndash; fins al son m&eacute;s profund de la darrera &ndash;dormir i somiar&ndash;. A trav&eacute;s de trenta-quatre il&middot;lustracions i setze parelles sem&agrave;ntiques&nbsp;plenes de contrastos,&nbsp;aquest geni de m&uacute;ltiples talents&nbsp;aconsegueix, una vegada m&eacute;s, endinsar-nos en les diverses hist&ograve;ries possibles. El text de l&rsquo;obra podria semblar simple, ja que gran part dels mots inclosos&nbsp;s&oacute;n verbs en infinitiu. Per&ograve; des de la ling&uuml;&iacute;stica sabem&nbsp;que el verb ho &eacute;s tot, i aqu&iacute; en tenim una prova art&iacute;stica m&eacute;s que evident. Els verbs escollits, sense necessitat d&rsquo;altres sintagmes, atorguen unitat significativa a cada p&agrave;gina. Com tot bon &agrave;lbum, convida a fer-ne diverses lectures, i a veure-hi cada vegada m&eacute;s simbolismes. Per exemple, sembla que aquest &uacute;ltim&nbsp;llibre&nbsp;sigui un testimoni de la vida de l&rsquo;artista, si analitzem i llegim els verbs d&#8217;una tirada: sentir, somriure, plorar, estimar, compartir, veure, mirar, dibuixar, pintar, llegir, escriure, treballar, jugar, dormir, somiar&#8230; No &eacute;s aix&ograve; el que Ungerer sempre va fer? Pel que fa a les il&middot;lustracions, l&rsquo;artista es mant&eacute; fidel al seu estil pict&ograve;ric, amb tonalitats fosques i un tra&ccedil; expressiu. Les imatges ocupen l&rsquo;espai central de la p&agrave;gina i el text s&rsquo;ubica majorit&agrave;riament en llegenda. Animals i humans comparteixen sensacions en aquest imatgiari verbal, i ens arranquen sovint el somriure malintencionat, subversiu i afinat d&rsquo;aquest gran autor i artista de la literatura infantil del segle XX. UNGERER, Tomi Helena Garc\u00eda Tomi Ungerer Kalandraka"}