{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"ibbycat","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/ibbycat\/","title":"Bill el Lladre - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"dkZWREALDV\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/bill-el-lladre\/\">Bill el Lladre<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/bill-el-lladre\/embed\/#?secret=dkZWREALDV\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abBill el Lladre\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"dkZWREALDV\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/BillelLladre.webp","thumbnail_width":740,"thumbnail_height":991,"description":"En Bill \u00e9s un home solitari que fa una vida ben normal, llevat del fet que la seva feina \u00e9s&#8230; robar! Raspalls de dents, llaunes de mongetes, barrets, mitjons&#8230; En Bill \u00e9s un lladre poc convencional que tot s\u2019ho emporta! Fins que un dia, sense adonar-se\u2019n, pispa un nad\u00f3 dins una \u00abcaixa grossa de color marr\u00f3 amb tot de foradets\u00bb. El nad\u00f3 capgirar\u00e0 els seus h\u00e0bits de bandoler fins a la nit que la Betty la Lladre entra per la finestra de la seva cuina. \u00a0Els dos bandits compartiran una gerra de llet amb xocolata\u00a0 i descobriran que la Betty \u00e9s, de fet, la mare del nad\u00f3. Penedits, decidiran tornar tot el que han rampinyat i comen\u00e7ar una nova vida. Bill el Lladre \u00e9s un dels primers personatges creats pels Ahlberg. L\u2019obra, intitulada originalment \u00a0Burglar Bill, va ser el tercer llibre publicat per la parella, l\u2019any 1977, despr\u00e9s de The Old Joke Book i\u00a0The Vanishment of Thomas Tull. S\u00f3n trenta-dues p\u00e0gines pensades amb una estructura circular que obre i tanca la narraci\u00f3 visual amb unes guardes que inclouen juganeres il\u00b7lustracions ovalades a tall d\u2019espiell, que certifiquen la conversi\u00f3 d\u2019en Bill. El text tamb\u00e9 t\u00e9 una estructura circular: comen\u00e7a amb la presentaci\u00f3 d\u2019un Bill que viu tot sol, i acaba amb un Bill que torna a casa molt ben acompanyat. La paleta de colors esgrogue\u00efts, el desplegament de referents de la cultura anglesa tradicional i les pinzellades del caracter\u00edstic nonsense brit\u00e0nic ens traslladen a l\u2019Anglaterra de la primera meitat del segle xx: des del fam\u00f3s fish and chips, les baked beans, el te o les galetes de gingebre i ruibarbre, fins a les refer\u00e8ncies a la Cambra dels Lords o el portaavions HMS Eagle (pels quals s\u2019agraeixen les notes a manera d\u2019ep\u00edleg). L\u2019encert de la il\u00b7lustraci\u00f3 de la coberta, on veiem un Bill amena\u00e7ador que ens espia, segueix a l\u2019interior de l\u2019\u00e0lbum, on les imatges complementen amb un efecte manifestament sin\u00e8rgic la narraci\u00f3. Aqu\u00ed, el subtil humor del text es veu refor\u00e7at per unes il\u00b7lustracions amb detalls ben simp\u00e0tics. La composici\u00f3 i els marcs de les vinyetes acompanyen el ritme i el sentit del relat, que es desplega amb un text amb repeticions que donen molt joc a l\u2019oralitat. M\u00e9s enll\u00e0 de la seva manera de vestir, formada pels tradicionals antifa\u00e7 i samarreta de ratlles \u2014a joc amb el p\u00e8l del seu gat inseparable\u2014, en Bill s\u2019allunya for\u00e7a del que qualsevol esperaria d\u2019un malfactor, fins al punt de demostrar un gran afecte pel nad\u00f3 que dormia dins la caixa. El descobriment de la Betty la Lladre robant a casa seva li obrir\u00e0 les portes al penediment, l\u2019amor i una nova vida de forner al barri. El gat ratllat tamb\u00e9 guanyar\u00e0 un nou i significatiu company, un ratolinet. La cr\u00edtica social es filtra entre les composicions del text i la imatge, mitjan\u00e7ant robatoris perpetrats al carrer\u00f3 just darrere d\u2019una (in\u00fatil) comissaria de policia o teteres robades de la Cambra dels Lords. La veta de ratlles blanques i negres del barret de copa que llueix en Bill en el seu casament \u00e9s una picadeta d\u2019ull que ens fa pensar. \u00c9s una sort disposar d\u2019aquest llibre en catal\u00e0 dins la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abMiniMini\u00bb de Babulinka. Una edici\u00f3 acurad\u00edssima, que a difer\u00e8ncia de la coberta original publicada per Heinemann, d\u2019un to crema, opta per la foscor del negre, com ja va fer Penguin en la seva reedici\u00f3. Per\u00f2 Babulinka escull un format m\u00e9s petit i en tapa dura, una tria que refor\u00e7a la sensaci\u00f3 de tenir a les mans una petita joia. L\u2019any 2006, Allan Ahlberg va publicar The Boyhood of Burglar Bill, una obra que, pel que va admetre l\u2019escriptor, parla de la seva pr\u00f2pia inf\u00e0ncia. Independentment de si aquesta publicaci\u00f3 es pot considerar una preq\u00fcela del llibre que ens ocupa, no deixa de ser curi\u00f3s que l\u2019autor hi inser\u00eds diverses cites textuals i tri\u00e9s un t\u00edtol que ens hi remet directament. El llibre no s\u2019ha tradu\u00eft al catal\u00e0 i nom\u00e9s est\u00e0 disponible mitjan\u00e7ant importaci\u00f3. Ahlberg, Allan Ahlberg, Janet Babulinka"}