{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Bup m\u00e8u piu-piu - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"9MxEhkN5kE\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/bup-meu-piu-piu\/\">Bup m\u00e8u piu-piu<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/bup-meu-piu-piu\/embed\/#?secret=9MxEhkN5kE\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abBup m\u00e8u piu-piu\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"9MxEhkN5kE\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-16578-37-5.gif","thumbnail_width":270,"thumbnail_height":379,"description":"L\u2019any 2009 la francesa C\u00e9cile Boyer (1981) va publicar el seu primer \u00e0lbum il\u00b7lustrat,\u00a0Ouaf Miaou Cui-Cui (Albin Michel), que va rebre el Prix Sorci\u00e8res de la m\u00e0 de l\u2019associaci\u00f3 de llibreries infantils independents de Fran\u00e7a i una menci\u00f3 especial com a opera prima del Bologna Ragazzi Award 2010. Vuit anys despr\u00e9s ens arriba finalment a casa nostra el llibre de Boyer, que explica, francament, una hist\u00f2ria ben simple: un gat, un gos i un ocell, cadasc\u00fa amb els seus gustos i costums, conviuen en un entorn proper. Presentaci\u00f3 dels personatges i descripci\u00f3 d\u2019un enfrontament entre els tres animals, ras i curt, aquest \u00e9s el plantejament. On rau doncs l\u2019originalitat de la proposta? El llibre d\u2019aquesta jove il\u00b7lustradora, que es declara apassionada de la tipografia, t\u00e9 l\u2019encert de substituir la il\u00b7lustraci\u00f3 dels protagonistes per un mot que reprodueix el seu crit caracter\u00edstic. \u00c9s a dir, all\u00e0 on haur\u00edem de veure un gos hi trobem un BUP; en comptes d\u2019un gat, ens trobem un m\u00e8u, i un piu-piu substitueix el dibuix d\u2019un ocell. Segurament el llibre no tindria res d\u2019especial si no fos per aquest canvi d\u2019imatges per mots, per\u00f2 Boyer ha creat un llibre per als m\u00e9s petits que s\u2019escapa del com\u00fa i fa disparar la seva imaginaci\u00f3. Tot el llibre es mou dins una mateixa coher\u00e8ncia gr\u00e0fica, amb un disseny auster, elegant, amb predomini del blanc i amb uns decorats m\u00ednims, molt esquem\u00e0tics i sense matisos. I \u00e9s que tot el pes ha de recaure sobre aquests personatges representats tipogr\u00e0ficament i sobren els elements decoratius que embrutin o dificultin la comprensi\u00f3 de la hist\u00f2ria. Per acabar de fer coherent aquest experiment gr\u00e0fic, als cr\u00e8dits finals del llibre l\u2019autora detalla totes les fonts tipogr\u00e0fiques utilitzades. Evidentment, a l\u2019hora de representar cada un dels animals, Boyer va buscar el tipus de lletra que millor s\u2019adaptava al car\u00e0cter de cadasc\u00fa. Un llibre molt interessant d\u2019incloure entre els t\u00edpics llibres d\u2019animalons de companyia, amb la voluntat d\u2019eixamplar l\u2019educaci\u00f3 est\u00e8tica dels nostres infants i de fer un primer exercici d&#8217;abstracci\u00f3 entre el codi visual i el codi escrit. BOYER, C\u00e9cile Mar\u00eda Teresa Rivas Tramuntana"}