{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"ibbycat","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/ibbycat\/","title":"Cada uno ve lo que sabe - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"0cF05j4HDk\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/cada-uno-ve-lo-que-sabe\/\">Cada uno ve lo que sabe<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/cada-uno-ve-lo-que-sabe\/embed\/#?secret=0cF05j4HDk\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abCada uno ve lo que sabe\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"0cF05j4HDk\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/portada-9788425235504-1-scaled.jpg","thumbnail_width":1536,"thumbnail_height":2560,"description":"Anna Juan i Piu Mart\u00ednez publiquen un estudi que neix de la seva expertesa en la literatura infantil i juvenil; concretament, \u00e9s el fruit d\u2019una an\u00e0lisi exhaustiva dels \u00e0lbums il\u00b7lustrats. Tot el conjunt \u00e9s suggeridor, comen\u00e7ant pel mateix t\u00edtol, Cada uno ve lo que sabe, una frase manllevada d\u2019una de les lli\u00e7ons que l\u2019artista Bruno Munari va impartir al Carpenter Center for the Visual Arts de Harvard. Tal com s\u2019explica al pr\u00f2leg, el creador va evidenciar que nom\u00e9s \u00e9s possible valorar els detalls d\u2019una obra si es t\u00e9 una mirada educada que permeti anar m\u00e9s enll\u00e0 del que \u00e9s superficial. El subt\u00edtol (una gu\u00eda para aprender a mirar im\u00e1genes a trav\u00e9s del \u00e1lbum ilustrado) ja especifica el prop\u00f2sit de l\u2019obra. L\u2019estructura \u00e9s clara i coherent. A la introducci\u00f3 es diferencien els conceptes veure, mirar, observar i contemplar i, tamb\u00e9, es presenta un dec\u00e0leg molt oport\u00fa amb idees b\u00e0siques que contradiuen alguns dels missatges actuals sobre qu\u00e8 (no) s\u00f3n els \u00e0lbums i com cal llegir-los. A continuaci\u00f3, hi ha tres grans apartats dedicats a l\u2019\u00e0lbum com a suport, als seus llenguatges i a l\u2019\u00e0lbum com a objecte editorial. En el gruix del treball es combinen informacions, que es presenten en textos amens que contenen cites interessants, amb un glossari molt complet de termes (alguns d\u2019\u00fas m\u00e9s general, per\u00f2 molts d\u2019espec\u00edfics o que no sempre s\u2019utilitzen correctament). A tall d\u2019ep\u00edleg, les autores exposen la seva mirada cr\u00edtica, del tot escaient, al voltant de la inf\u00e0ncia, la literatura, l\u2019art i la societat. Tal com ha de ser en una obra amb tots els ets i uts, al final trobem un \u00edndex d\u2019autors i un llistat bibliogr\u00e0fic. La part gr\u00e0fica \u00e9s un encert. Els aspectes tipogr\u00e0fics varien segons els apartats, tamb\u00e9 hi ha infografies i tot plegat juga amb el contrast del blanc, el negre i el vermell. Un disseny minimalista i cuidat que transmet al lector la idea que t\u00e9 entre les mans una pe\u00e7a art\u00edstica. Les cobertes tamb\u00e9 s\u00f3n juganeres (pel que fa al material, contenen un granulat que ressalta la materialitat de l\u2019obra i, al final, un codi de barres ocupa tot l\u2019espai). Ara b\u00e9, potser podrien tenir una mica m\u00e9s de consist\u00e8ncia, ja que es tracta d\u2019una guia que ser\u00e0 interessant de consultar sovint! Al llarg de la lectura se citen un bon grapat de t\u00edtols d\u2019\u00e0lbums (molt variats i allunyats d\u2019estereotips), que en molts casos ens han arribat a trav\u00e9s de traduccions. \u00c9s bo que el lector pugui consultar aquestes obres, d\u2019una o altra manera, per poder visualitzar el que s\u2019exemplifica en cada cas i que no es mostra amb imatges. L\u2019estudi se centra en l\u2019alfabetitzaci\u00f3 visual, per\u00f2 cal destacar la incorporaci\u00f3 d\u2019un breu subapartat sobre com haurien de ser els textos als \u00e0lbums; un aspecte cabdal perqu\u00e8, com assenyalen, darrerament sembla que siguin prescindibles o menys importants que la part visual. Un text amb riquesa i capacitat de jugar amb les imatges, els buits, etc. \u00e9s essencial. En definitiva, aquesta obra amplia el corpus d\u2019estudis que han estat rellevants sobre el tema, com ara \u00c0lbums i altres lectures de Teresa Duran o \u00c0lbum[s] de Sophie Van der Linden, per citar-ne tan sols dos exemples, i \u00e9s una bona contribuci\u00f3 perqu\u00e8 mediadors, cr\u00edtics i lectors puguem afinar la mirada. Anna Juan Cantavella Piu Mart\u00ednez L\u00f3pez  Editorial GG"}