{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Cadasc\u00fa \u00e9s com \u00e9s - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"zsec7sAwXw\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/cadascu-es-com-es\/\">Cadasc\u00fa \u00e9s com \u00e9s<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/cadascu-es-com-es\/embed\/#?secret=zsec7sAwXw\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abCadasc\u00fa \u00e9s com \u00e9s\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"zsec7sAwXw\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-9101-644-1.jpg","thumbnail_width":706,"thumbnail_height":800,"description":"No &eacute;s gaire estrany que les persones senten l&rsquo;anhel de ser com els altres o de posseir-ne all&ograve; que no tenen; en aquest t&iacute;tol de Jaume Copons i Gusti s&oacute;n quatre xiquets els que desitgen justament les caracter&iacute;stiques dels amics: Jan vol ser alt com Anna i r&agrave;pid com Marta; Lluc voldria tenir un bess&oacute; com Jan; Marta voldria els cabells rinxolats com Lluc i a Anna li faria il&middot;lusi&oacute; portar br&agrave;quets a les dents com Marta&#8230; Sobre una pista de b&agrave;squet, espai que unifica visualment el llibre, Gusti representa, amb llapis i ceres de colors i una l&iacute;nia negra premeditadament imperfecta que delimita cada element, unes figures enjogassades i expressives amb uns tra&ccedil;os que recorden els dibuixos infantils. Els quatre nens demanen a un mag que els transforme, aix&iacute; que, tot d&rsquo;una, s&rsquo;adonen que realment &eacute;s millor ser com eren; la m&agrave;gia actua de nou immediatament i els personatges recuperen la forma de ser inicial. &Eacute;s una ll&agrave;stima que no s&rsquo;hagen aprofitat les possibilitats narratives que podrien derivar-se de l&rsquo;intercanvi d&rsquo;identitats o haver optat per un final diferent, que els protagonistes no pogueren retornar a ser qui eren perqu&egrave; han ultrapassat els l&iacute;mits de la naturalesa, una mena de c&agrave;stig implacable a la manera de les faules i els contes populars. O, en un pas de rosca trencador, que els nens estigueren encantats amb els canvis i les noves personalitats&#8230; No sabem si aquest t&iacute;tol &eacute;s el resultat d&rsquo;un enc&agrave;rrec amb un argument pr&egrave;viament establert i tancat, el que s&iacute; que podem afirmar &eacute;s que, malauradament, a penes hi ha hist&ograve;ria rere la lli&ccedil;&oacute; aclaparadora i correct&iacute;ssima &ndash;i si estirem el fil, fins i tot un punt conservadora?&ndash; d&rsquo;haver-se d&rsquo;acceptar cadasc&uacute; com &eacute;s. COPONS, Jaume Gusti Combel"}