{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Capgirat - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"mWqBiaSdVd\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/capgirat\/\">Capgirat<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/capgirat\/embed\/#?secret=mWqBiaSdVd\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abCapgirat\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"mWqBiaSdVd\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/capgirat.jpeg","thumbnail_width":974,"thumbnail_height":1174,"description":"\u00abUn dia el m\u00f3n va comen\u00e7ar a trontollar. Semblava que alg\u00fa l\u2019hagu\u00e9s sacsejat com una bola de neu de joguina [&#8230;] Quan el m\u00f3n va parar de tremolar, res havia canviat, per\u00f2 tot estava descol\u00b7locat.\u00bb Tot i saber que el llibre es va concebre abans del 2020, es fa dif\u00edcil no llegir\u00a0Capgirat\u00a0des de l\u2019\u00f2ptica de la pand\u00e8mia i el confinament. El moment hist\u00f2ric que ens ha tocat viure primer ens va fer redescobrir les nostres cases, i ara ens empeny a seguir en una estranya normalitat que de normal en t\u00e9 ben poc. Totes dues sensacions les trobem de forma evident en el llibre, encara que les autores les pensessin en una dimensi\u00f3 simb\u00f2lica m\u00e9s gen\u00e8rica del que ara mateix ens pugui semblar. Alba Dalmau i Cinta Vidal han fet un llibre realment bell, que l\u2019editorial ha mimat al detall, amb la tria del paper, la impressi\u00f3&#8230; \u00c9s un llibre que visualment et sorpr\u00e8n i t&#8217;impacta, sobretot si veus per primera vegada l\u2019obra de Vidal. La il\u00b7lustradora va estudiar a la Massana, per\u00f2 tamb\u00e9 va treballar al taller d\u2019escenografia dels m\u00edtics germans Castells Planas. D\u2019aquesta experi\u00e8ncia en podem deduir el seu inter\u00e8s per il\u00b7lustrar grans superf\u00edcies, per imaginar aquestes escenes de quadres giratoris que comencen a omplir parets d\u2019edificis d\u2019arreu del m\u00f3n. Capgirat\u00a0\u00e9s una obra coral, amb personatges d\u2019edats i proced\u00e8ncia diversa, il\u00b7lustrats amb un estil molt realista que contrasta amb els elements arquitect\u00f2nics impossibles, que remeten a l\u2019obra de M. C. Escher. Crec que no podr\u00edem parlar d\u2019\u00e0lbum perqu\u00e8 les imatges s\u00f3n com estampes independents que, tot i configurar una mena de zoom d\u2019anada i tornada en el seu conjunt, troben la narrativitat gr\u00e0cies a les paraules de Dalmau. Ella \u00e9s qui enfila la hist\u00f2ria de la Caliua, aquesta gata que la veu narradora ha perdut i busca per entre les p\u00e0gines. De fet, no \u00e9s l&#8217;\u00fanica: tots els personatges an\u00f2nims han perdut alguna cosa arran d\u2019aquest daltabaix. I \u00e9s que aquest podria ser el tema del llibre: el desconcert que vivim quan, de cop i volta, alguna cosa ens desestabilitza, per una p\u00e8rdua o senzillament perqu\u00e8 canvia. Per sort nostra, per\u00f2, les autores han capgirat aquest argument i ens el presenten amb una met\u00e0fora il\u00b7lustrada hipnotitzant que funciona, ens atrapa i, com demostra la Caliua, ens obliga a canviar de punt de vista."}