{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Confessions d'un artista de merda - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"q2F6XVHeXL\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/confessions-dun-artista-de-merda\/\">Confessions d&#8217;un artista de merda<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/confessions-dun-artista-de-merda\/embed\/#?secret=q2F6XVHeXL\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abConfessions d&#8217;un artista de merda\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"q2F6XVHeXL\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-16804-80-1.jpg","thumbnail_width":263,"thumbnail_height":400,"description":"El nom de Philip K. Dick estar\u00e0 sempre lligat a la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. Les seves obres de mons dist\u00f2pics amb governs autoritaris, jugant al l\u00edmit de la pol\u00edtica i la metaf\u00edsica, han esdevingut referents dins la hist\u00f2ria d\u2019aquest g\u00e8nere. El seu reconeixement entre el gran p\u00fablic, per\u00f2, va arribar despr\u00e9s de morir, gr\u00e0cies a l\u2019adaptaci\u00f3 al cinema d\u2019algunes de les seves obres, com ara Do Androids Dream of Electric Sheep? (1968). Abans del 1960, per\u00f2, l\u2019autor nord-americ\u00e0 havia escrit una desena de novel\u00b7les que no eren de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. Una d\u2019aquestes, Confessions of a Crap Artist, publicada l\u2019any 1975, \u00e9s la que recupera ara en catal\u00e0 l&#8217;editorial Kalandraka, amb traducci\u00f3 de Mart\u00ed Sales. Es tracta d\u2019una novel\u00b7la realista ambientada a la Calif\u00f2rnia de 1950 que vol ser una cr\u00edtica al model de vida americ\u00e0. La ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 nom\u00e9s hi apareix d\u2019esquitllentes, de la m\u00e0 d\u2019un grup religi\u00f3s apocal\u00edptic que espera que els ovnis els salvin de la fi del m\u00f3n. En Jack Isidore, excombatent de la Segona Guerra Mundial, s\u2019instal\u00b7la a la granja de luxe de la seva germana Fay a passar una temporada, en un intent de trobar cert equilibri mental. La Fay, el seu marit i les seves filles s\u00f3n la fam\u00edlia perfecta, per\u00f2 aviat descobrim que darrere aquesta imatge id\u00edl\u00b7lica s\u2019amaga una relaci\u00f3 complexa i autodestructiva: amants, mentides, maltractaments, s\u00f3n el dia a dia d\u2019aquest matrimoni totalment desequilibrat. Amb un ritme de lectura \u00e0gil i un llenguatge directe i clar, la hist\u00f2ria alterna els punts de vista dels personatges principals i va saltant de la primera a la tercera persona, fet que dona m\u00e9s riquesa a aquesta s\u00e0tira de regust amarg. Confessions d\u2019un artista de merda es publica, juntament amb A la carretera de Jack Kerouac, dins \u00abFaktoria K Narrativa\u00bb, una col\u00b7lecci\u00f3, fins ara, dirigida al p\u00fablic jove-adult. Amb cert desconcert vaig estar rumiant quins devien ser els criteris per escollir les obres d\u2019aquesta col\u00b7lecci\u00f3. \u00c9s evident que un lector de m\u00e9s de quinze pot llegir tot el que vulgui, per\u00f2, no li faltaran referents? Posteriorment, el misteri ha quedat resolt: Kalandraka es llan\u00e7a a publicar per al p\u00fablic adult, i comen\u00e7a amb una selecci\u00f3 d\u2019obres clau de la generaci\u00f3 beat. DICK, Philip K. Mart\u00ed Sales i Sariola Adri\u00e0 Fruit\u00f3s (il\u00b7lustraci\u00f3 de coberta) Kalandraka"}