{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Dins de casa - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"wwXyn3yw3A\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/dins-de-casa\/\">Dins de casa<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/dins-de-casa\/embed\/#?secret=wwXyn3yw3A\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abDins de casa\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"wwXyn3yw3A\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-123728-0-9.jpg","thumbnail_width":243,"thumbnail_height":330,"description":"En un format adequat per als m&eacute;s menuts, en cartr&oacute; gruixut i amb cantons arrodonits, en aquest volum destaca l&rsquo;omnipres&egrave;ncia d&rsquo;una porta que, en un principi, separa dos mons: l&rsquo;interior de la casa del protagonista, on se sent protegit, i el conf&uacute;s i incert exterior. Un dia, un mosquit entra a la seva petita llar i ja no en surt. El segueixen unes aranyes negres i peludes, uns pardals, unes llebres, unes ratapinyades, unes ovelles i unes vaques. La q&uuml;esti&oacute; &eacute;s que, per molt que el noiet usa m&uacute;ltiples estrat&egrave;gies &ndash;des del to m&eacute;s amable i cort&egrave;s fins a f&oacute;rmules un p&egrave;l m&eacute;s contundents&ndash;, no aconsegueix desallotjar tots els animalons: s&oacute;n coses que passen. De lectura lenta, el conte va creixent i desenvolupant-se a mesura que els rodolins engruixeixen el text inicial, bastint una estructura repetitiva que, amb la seva sonoritat, exerceix una captivadora impressi&oacute;. L&rsquo;enc&iacute;s del text es veu enfortit, precisament, per la reiteraci&oacute; de l&rsquo;expressi&oacute; &laquo;s&oacute;n coses que passen&raquo;, la qual, lluny de ser una falca buida de contingut, remet a l&rsquo;ampliaci&oacute; dels marges d&rsquo;acceptaci&oacute; que el protagonista va experimentant a mesura que entoma l&rsquo;arribada i aposentament dels no convidats a casa seva. Les il&middot;lustracions s&oacute;n amables i expl&iacute;cites, amb detalls en els quals el lector pot entretenir-se i gaudir encara m&eacute;s de la lectura. A m&eacute;s, s&oacute;n els dibuixos els que permeten comprovar que la casa &eacute;s, de fet, un carro de titellaires. I, al cap i a la fi, el petit artista descobreix que casa seva no &eacute;s nom&eacute;s l&rsquo;habitacle segur on es refugia cada dia sin&oacute; l&rsquo;espai obert que hi ha m&eacute;s enll&agrave; de la porta; aquest &eacute;s el seu lloc i tamb&eacute; el de tots els altres &eacute;ssers vius. GRANERO, Nono Teresa Duran Nono Granero Ekar\u00e9"}